Ves al contingut principal

Deshonest / Eleccions

DESHONEST. El lletrat major del Parlament Antoni Bayona, en contradicció evident amb el que deia fa només tres anys, ha fet un al·legat contra el Referèndum en un article publicat a la Revista Catalana de Dret Públic. Més enllà de suposar quins elements de pressió personal l'han portat a mutar de posició, resulta entre divertit i patètica de quina manera els defensors de l'statu quo l'han elevat als altars. Llegida la seva lectura actual del moment polític sorprèn sobretot veure'l afegir-se al corrent falsejador, tan habitual entre politòlegs i professors de dret constitucional cridats als mitjans i a la notorietat arran del procés, consistent a presentar com a opinions tècniques allò que en realitat són només posicions polítiques. Molt legítimes, això sí, però que no representen ningú. Repassant els mitjans de l'establishment que consideren Bayona una veritat revelada hom es pregunta quants escons va aconseguir el lletrat major a les eleccions del 27-S.

ELECCIONS. De totes les teories repressives imperants, que l'apropament a la data del primer d'octubre, amb la calor, va desfent com un glaçó, una de les més surrealistes de la setmana és la de la substitució del president de la Generalitat amb l'objectiu de forçar la convocatòria d'eleccions. Es tracta d'una possibilitat que no gaudeix de cap mena de viabilitat, però que el delegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, va dir que era una via legal que no es podia descartar. Essent el president de la Generalitat elegit pel Parlament de Catalunya i previstos els mecanismes legals per a la seva substitució en cas necessari, no s'entén des de quina plataforma legal el Govern espanyol podria nomenar president de la Generalitat, ni que fos cinc minuts, amb l'objectiu de convocar eleccions. I si ho fessin a la brava, qui creuen que guanyaria? I si il·legalitzessin tot l'independentisme, com organitzarien unes eleccions?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.