Ves al contingut principal

Dinosaures / Embogits

DINOSAURES. Sovint, costa molt d'entendre què busquen. L'estratègia comunicativa del dependentisme es fa ben difícil d'interpretar. El senyor GAL-corrupció-portes giratòries, el senyor Irak-corrupció-mentida 11M i el senyor Apoyaré-Tombaré l'Estatutet-Recolzo a Susana, junts en un acte per insultar-nos i amenaçar-nos com un sol home. De veritat, algú pot creure que sumaran aquí un sol nou addicte a la causa del dependentisme. A Catalunya es tracta de tres personatges avorrits intensament. Si tu no hi vas, ells hi tornen. Pura campanya pel sí. És que només parlen per als seus? No s'adonen que el PP és un partit residual a Catalunya i que els vells lideratges del PSOE s'acaben de fotre una nata descomunal aquí recolzant la fracassada presidenta d'Andalusia? Realment, creuen que no cal adreçar-se a nosaltres? Pensen que els dos milions d'independentistes conscients i actius desapareixerem per art d'encantament? És un autèntic misteri.

EMBOGITS. La presentació de la Llei del Referèndum ha portat un pas més enllà la histèria en el front dependentista. Un home de confiança del president Rajoy, el català José Luis Ayllón titllava sense més ni més el president Puigdemont de feixista, per haver cessat el conseller Baiget davant els seus dubtes sobre la forma de conduir aquesta fase final del procés. Com si tots els presidents del món no poguessin descavalcar els seus ministres en cas de pèrdua de confiança. Aquest és el nivell d'insult en el qual ens hem situat. Com diu Puigdemont, ens anem a dormir nazis, ens llevem bolivarians i a la tarda ja som nordcoreans. El dependentisme disparà sense contemplacions contra tot el que es mou. Naturalment, també en el front mediàtic. L'històric d'El País, el gran Lluís Bassets, es despatxava amb una "càlida" rebuda al nou conseller de Cultura Lluís Puig, desqualificant-lo d'entrada per procedir del món de la cultura popular catalana.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…