Ves al contingut principal

Dinosaures / Embogits

DINOSAURES. Sovint, costa molt d'entendre què busquen. L'estratègia comunicativa del dependentisme es fa ben difícil d'interpretar. El senyor GAL-corrupció-portes giratòries, el senyor Irak-corrupció-mentida 11M i el senyor Apoyaré-Tombaré l'Estatutet-Recolzo a Susana, junts en un acte per insultar-nos i amenaçar-nos com un sol home. De veritat, algú pot creure que sumaran aquí un sol nou addicte a la causa del dependentisme. A Catalunya es tracta de tres personatges avorrits intensament. Si tu no hi vas, ells hi tornen. Pura campanya pel sí. És que només parlen per als seus? No s'adonen que el PP és un partit residual a Catalunya i que els vells lideratges del PSOE s'acaben de fotre una nata descomunal aquí recolzant la fracassada presidenta d'Andalusia? Realment, creuen que no cal adreçar-se a nosaltres? Pensen que els dos milions d'independentistes conscients i actius desapareixerem per art d'encantament? És un autèntic misteri.

EMBOGITS. La presentació de la Llei del Referèndum ha portat un pas més enllà la histèria en el front dependentista. Un home de confiança del president Rajoy, el català José Luis Ayllón titllava sense més ni més el president Puigdemont de feixista, per haver cessat el conseller Baiget davant els seus dubtes sobre la forma de conduir aquesta fase final del procés. Com si tots els presidents del món no poguessin descavalcar els seus ministres en cas de pèrdua de confiança. Aquest és el nivell d'insult en el qual ens hem situat. Com diu Puigdemont, ens anem a dormir nazis, ens llevem bolivarians i a la tarda ja som nordcoreans. El dependentisme disparà sense contemplacions contra tot el que es mou. Naturalment, també en el front mediàtic. L'històric d'El País, el gran Lluís Bassets, es despatxava amb una "càlida" rebuda al nou conseller de Cultura Lluís Puig, desqualificant-lo d'entrada per procedir del món de la cultura popular catalana.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…