Ves al contingut principal

Editorial

EDITORIAL (I). L'editorial del 23 de juny del diari més important del món, "The New York Times", ha obert un forat immens en la línia de flotació del cuirassat argumental del govern espanyol: la insistència obsessiva, amb l'assegurança que només som el 16% de la població espanyola, que el nostre és únicament un problema de compliment de la legalitat i que només hi ha democràcia dins la Constitució espanyola del Règim del 78 nascut del franquisme. A l'editorial la legalitat només apareix esmentada en dos moments. Al principi, en boca del portaveu del govern espanyol, i al final, per a establir que Rajoy només imposa la seva interpretació restrictiva. Tot l'editorial, en canvi, es basa en l'argument central de la part catalana: som davant d'un conflicte de naturalesa política que només es pot substanciar en termes polítics, no legals o judicials. Només cal veure com a embogit la FAES.

EDITORIAL (i II). Però encara hi ha més: l'editorial del diari nord-americà no només dóna suport al referèndum i estableix que l'única possibilitat que té el Regne d'Espanya de sortir-se'n és acordar-lo i guanyar-lo, és que a sobre compra els arguments fonamentals de l'independentisme, aquells que permetran més endavant avalar una declaració unilateral d'independència: que existeix un evident maltractament democràtic i econòmic sobre la societat catalana. "The New York Times" exigeix al govern espanyol que negociï una solució política de bona fe (cal inferir que ara actua de mala fe a través d'una constant guerra bruta) i atorgui un tracte fiscal just als catalans: esmenta la diferència entre la contribució catalana al PIB espanyol del 20% i la inversió anual de l'estat inferior al 10%. El cop a la boca de l'estómac del dependentisme ha estat tan descomunal que al PP i Ciudadanos no se'ls acudit res més que menystenir el diari més influent del planeta.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…