Ves al contingut principal

Elits / Guanyen

ELITS. Dijous a la nit les edicions digitals dels abans influents diaris de l'establishment a Catalunya, "La Vanguardia" i "El Periódico", compartien notícia destacadíssima en portada. Un centenar de personatges públics (de nivell força secundari) demanant a la majoria independentista que estafi els seus electors i aturi el referèndum. I és que dimarts, quan s'anunciïn al TNC els detalls del Referèndum serà un dia molt important. A la desesperada, doncs, les elits dependentistes demanen que ens aturem. Duran, Hereu i Navarro, triomfadors nats, encapçalen una llista sense cap, absolutament cap, novetat destacable. Són els que des del primer dia s'hi han oposat a la llibertat del seu poble presentant-se com a defensors de la democràcia. De tots ells fa molta gràcia la immensa barra d'Eugeni Gay, exmembre del TC i com a tal l'únic català que (com ens ha recordat l'Albert Pereira a twitter) ha votat l'Estatut actualment vigent.

GUANYEN. Mentre aquesta petita part de l'antic món catalanista que no accepta la independència exigeix que pleguem veles i s'arrossega penosament com a cucs per terra, davant la metròpoli, impetrant una tercera via que mai arribarà (com és obvi, allà ens volen eliminar, no pas acontentar), el dependentisme va aplicant la seva solució final contra la nostra comunitat nacional sense descans. I la minorització de la llengua ocupa un paper fonamental en la seva estratègia de guerra. Dimarts, l'Escola Josep Guinovart de Castelldefels anunciava la fi de la immersió lingüística al seu centre, en aplicació d'una sentència judicial instada per alguns pares. La notícia referma quin és el camí de futur que seguiria (cas de produir-se) la derrota política de l'independentisme. Convindria que tots els qui encara dubten sobre si afegir-se o no a la lluita per la llibertat del país en fossin ben conscients: sí tenim a perdre. Molt.

Comentaris

  1. AIXO NOMES O POT PARAR EL POBLE,L'UNITAT PER COLLONS S'ESTA IMPOSANT,NOMES CAL MIRAR EL CONSTITUCIONAL... ELS DURAN I ALTRE AVIRAM TENEN POR DE PERDRE ELS XALETS A AIGUA BLAVA O A LA CERDENYA?...A ELLS ELS HI DEU AGRADAR AIXO D'ESTAR DE MORROS PER TERRA.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…