Ves al contingut principal

Finançament / Hostatges

FINANÇAMENT. La broma no coneix fi. Ni tan sols per donar la més mínima credibilitat a la tercera via. Mentre l'establishment català intenta vendre la moto d'una reforma a fons del finançament, totes les novetats al respecte són d'autèntica vergonya. Fa pocs dies coneixíem que (mentre el País Basco signa el cupo) la proposta de nou sistema de finançament tancada pels experts aportats per les comunitats autònomes no inclou finalment el respecte al principi d'ordinalitat (defensat en algun moment fins i tot per Alicia Sánchez Camacho!) i pot derivar en resultats per a Catalunya fins i tot pitjors que els actuals. També, que entre 2010 i 2014 la Generalitat va deixar d'ingressar 4.233 MEUR, amb liquidacions positives cada any, en rebre menys del que pertocava fins i tot d'acord amb el sistema actual. En definitiva, que en els pitjors moments de la crisi, mentre ens insultaven a la cara, hem pagat encara un suplement especial d'espoli.

HOSTATGES. Al bàndol dependentista, el govern espanyol controla perfectament el terreny de joc. És espectacular com es pot guanyar tan fàcil el partit sense ni tan sols sortir al camp. Si durant les primeres hores, Ciudadanos i PSC-PSOE criticaven amb la boca petita la pressió contra els preparatius del Referèndum per la via de l'impagament del FLA, en vint-i-quatre hores, sota la pressió d'una opinió pública histèrica, ja havien virat cent-vuitanta graus la seva posició i s'havien sumat amb entusiasme a la iniciativa. El govern Rajoy, però, tot i aquests suports incondicionals, s'ha fet un claríssim tret al peu. De Catalunya estant, només les cúpules dels partits, a toc de xiulet de les forces de l'statu quo, són capaces d'empassar-se l'estratègia consistent a prendre com a hostatge els drets fonamentals, a establir la disjuntiva que o renunciem a votar o s'ataca els nostres serveis públics. Tal plantejament és absolutament insostenible. Un error gruixut. Celebrem-ho.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…