Ves al contingut principal

Finançament / Hostatges

FINANÇAMENT. La broma no coneix fi. Ni tan sols per donar la més mínima credibilitat a la tercera via. Mentre l'establishment català intenta vendre la moto d'una reforma a fons del finançament, totes les novetats al respecte són d'autèntica vergonya. Fa pocs dies coneixíem que (mentre el País Basco signa el cupo) la proposta de nou sistema de finançament tancada pels experts aportats per les comunitats autònomes no inclou finalment el respecte al principi d'ordinalitat (defensat en algun moment fins i tot per Alicia Sánchez Camacho!) i pot derivar en resultats per a Catalunya fins i tot pitjors que els actuals. També, que entre 2010 i 2014 la Generalitat va deixar d'ingressar 4.233 MEUR, amb liquidacions positives cada any, en rebre menys del que pertocava fins i tot d'acord amb el sistema actual. En definitiva, que en els pitjors moments de la crisi, mentre ens insultaven a la cara, hem pagat encara un suplement especial d'espoli.

HOSTATGES. Al bàndol dependentista, el govern espanyol controla perfectament el terreny de joc. És espectacular com es pot guanyar tan fàcil el partit sense ni tan sols sortir al camp. Si durant les primeres hores, Ciudadanos i PSC-PSOE criticaven amb la boca petita la pressió contra els preparatius del Referèndum per la via de l'impagament del FLA, en vint-i-quatre hores, sota la pressió d'una opinió pública histèrica, ja havien virat cent-vuitanta graus la seva posició i s'havien sumat amb entusiasme a la iniciativa. El govern Rajoy, però, tot i aquests suports incondicionals, s'ha fet un claríssim tret al peu. De Catalunya estant, només les cúpules dels partits, a toc de xiulet de les forces de l'statu quo, són capaces d'empassar-se l'estratègia consistent a prendre com a hostatge els drets fonamentals, a establir la disjuntiva que o renunciem a votar o s'ataca els nostres serveis públics. Tal plantejament és absolutament insostenible. Un error gruixut. Celebrem-ho.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…