Ves al contingut principal

Illetrats / Llei

ILLETRATS. Mai no ens deixaran de sorprendre. La major part de les coses que fan o diuen que faran no tenen cap base legal. Però és igual. Amb ànim descaradament prevaricador, només estan pensades per a acoquinar les víctimes. Dimecres, el Tribunal de Comptes espanyol obria diligències contra el president Mas i els consellers Ortega, Rigau i Homs per possible malversació de fons públics en les despeses organitzatives del 9-N. Fins i tot els més ignorants en dret sabem que, en un estat democràtic normal, no és possible jutjar dues vegades algú pel mateix delicte. És exactament el que es pretén ara. Els membres destacats de l'anterior Govern van veure com la fiscalia els retirava l'acusació de malversació de cabals públics i se'ls condemnava, forçant la legalitat al màxim, únicament per desobediència. Ara, hi tornen amb un delicte del qual se'ls va exonerar fa només uns mesos. Més que por fan pena.

LLEI. Aquesta setmana, primera trobada oficial del nou conseller d'interior Joaquim Forn, el director general de la policia Pere Soler i els principals comandaments dels mossos. El missatge a la premsa, el que fa temps que esperàvem. Quin? Que els mossos faran complir la llei i ajudaran a que passi allò que s'esdevé a tots els països normals del món: que quan es convoquen eleccions tots els ciutadans són protegits en els seus drets per a poder votar amb normalitat. És exactament això. Els mossos faran complir la llei vigent. No cal ni dir-ne quina. És evident. La que emani de la sobirania del Parlament de Catalunya, a la qual la institució va dir que no hi renunciava el 1989. No ens deixem prendre mai la legalitat i l'ordre. Cadascú té el seu públic. La CUP ha de vendre desobediència als seus. El Govern ha de defensar el compliment estricte de la legalitat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…