Ves al contingut principal

Legitimitat / No

LEGITIMITAT. Del PP i Ciudadanos ens ho podien esperar. Com diria Josep Lluís Carod-Rovira no formen part dels partits de tradició democràtica al nostre país. Però hi ha un seguit de suposats catalanistes que es rabegen darrerament en una tendència creixent a negar tota legitimitat a les institucions catalanes, especialment, a l'hora de convocar el Referèndum d'Autodeterminació que desitja una àmplia majoria dels catalans. Crec que és un molt mal negoci el que fan. És més, que en el cas que ara se'n surtin en el seu propòsit d'aturar per la força la independència, just aleshores se'ls girarà molt en contra. Suposats defensors de la sobirania de Catalunya no poden actuar ignorant la dignitat i el pes de les institucions en un país amb la cultura política de fons del nostre. Com si les decisions del Parlament fossin només de dos coalicions electorals, de Junts pel Sí i la CUP.

NO. Podemos no és un tot. Mentre la direcció s'aproxima cada dia més al PSOE, un altra part de l'organització encara s'aferra als principis. A Andalusia, ha donat ple suport a l'1-O, igual com a Catalunya, on Albano-Dante Fachín, de moment, no se sap per quant de temps, continua resistint. El líder de Podem crida a la participació i anuncia que molt probablement votarà no. Cal insistir-li que faci una darrera passa de coherència i que se la jugui per la democràcia: que encapçali personalment la campanya del no. A l'hora de la veritat, el dependentisme està jugant fort, com era previsible, la carta del boicot al Referèndum (un bàndol que agrupa des de la Montserrat Nebrera fins el Jordi Évole). Comprometre's realment amb el Referèndum suposa fer campanya: Podem Catalunya i Fachín podrien gaudir segurament de tots els recursos de la campanya pública que impulsarà el Govern de Catalunya.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…