Ves al contingut principal

Legitimitat / No

LEGITIMITAT. Del PP i Ciudadanos ens ho podien esperar. Com diria Josep Lluís Carod-Rovira no formen part dels partits de tradició democràtica al nostre país. Però hi ha un seguit de suposats catalanistes que es rabegen darrerament en una tendència creixent a negar tota legitimitat a les institucions catalanes, especialment, a l'hora de convocar el Referèndum d'Autodeterminació que desitja una àmplia majoria dels catalans. Crec que és un molt mal negoci el que fan. És més, que en el cas que ara se'n surtin en el seu propòsit d'aturar per la força la independència, just aleshores se'ls girarà molt en contra. Suposats defensors de la sobirania de Catalunya no poden actuar ignorant la dignitat i el pes de les institucions en un país amb la cultura política de fons del nostre. Com si les decisions del Parlament fossin només de dos coalicions electorals, de Junts pel Sí i la CUP.

NO. Podemos no és un tot. Mentre la direcció s'aproxima cada dia més al PSOE, un altra part de l'organització encara s'aferra als principis. A Andalusia, ha donat ple suport a l'1-O, igual com a Catalunya, on Albano-Dante Fachín, de moment, no se sap per quant de temps, continua resistint. El líder de Podem crida a la participació i anuncia que molt probablement votarà no. Cal insistir-li que faci una darrera passa de coherència i que se la jugui per la democràcia: que encapçali personalment la campanya del no. A l'hora de la veritat, el dependentisme està jugant fort, com era previsible, la carta del boicot al Referèndum (un bàndol que agrupa des de la Montserrat Nebrera fins el Jordi Évole). Comprometre's realment amb el Referèndum suposa fer campanya: Podem Catalunya i Fachín podrien gaudir segurament de tots els recursos de la campanya pública que impulsarà el Govern de Catalunya.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…