Ves al contingut principal

Massiu / Patriota

MASSIU. El degoteig els fa eficients en la repressió, traspassa al món independentista una imatge d'impotència que desgasta excessivament el moviment. Només la desconnexió tallant i definitiva, el trencament simultani i massiu de milers de catalans alhora els farà impotents. Demostrarà al món que efectivament ja no controlen el nostre país. A la vista dels esdeveniments repressius que s'aniran succeint durant les properes setmanes, especialment a partir de la posada en marxa del web garanties.cat, potser caldria considerar molt seriosament si no ens convé avançar a aquest mes de juliol l'aprovació al Parlament de la Llei de Transitorietat Jurídica, a fi de donar aixopluc legal a tothom que treballa al servei del Referèndum. El professor Ferran Requejo escrivia aquesta setmana: "Si el referéndum se puede hacer, máxima participación; si no se puede hacer, movilización permanente con incidencia internacional". Potser caldrà les dues coses alhora des de ben aviat.

PATRIOTA. Després del seu galdós paper al Cas Palau, el fiscal Emilio Sánchez Ulled, el de les condemnes al president Mas, la vicepresidenta Ortega i la consellera Rigau pel 9-N, ha estat aquests dies de gira pel país. Es dedica sense rubor (sovint, amb l'aquiescència dels seus entrevistadors) a utilitzar els mitjans públics catalans per amenaçar els organitzadors de l'1-O, amb arguments tan surrealistes i alhora insultants com comparar la compra d'urnes amb la d'armes. No senyor, no podem acceptar lliçons morals d'un individu que per atacar un partit del país ha decidit descaradament pactar l'oblit del finançament de la FAES. Un home que a canvi d'inhabilitar Convergència accepta que els lladres confessos Millet i Montull se'n vagin a casa seva amb condemnes menors. Encara que dissimula i acusa els altres de fer-ho, en realitat, ell sí que ha posat la bandera, la seva, l'estanquera, per davant de tot.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…