Ves al contingut principal

Milles / Mirada

MILLES. Dilluns, novè dia de vaga al Metro de Barcelona, el diari de Planeta encapçalat pel comissari Enric Hernández entrevistava a tota portada l'alcaldessa de Barcelona Ada Colau. Naturalment, ni una sola pregunta sobre la gestió del conflicte al transport públic. La líder de Catalunya en Comú es despatxava amb els tòpics habituals per evitar comprometre's en la defensa del Referèndum. El titular de la peça periodística, mític, "tirar milles no és eficient". Un lideratge polític bastit sobre la pràctica de la política de carrer, afirmant que tirar milles no és eficient. Mare meva el que fa una poltrona. L'excusa, que els canvis demanen temps. En l'autodeterminació, com en la reversió de les polítiques públiques d'habitatge fetes per l'Ajuntament durant tant de temps. És una visió crítica interessant, si no fos perquè són les que va voler ICV des del govern municipal durant vint anys. Tot és massa fals.

MIRADA. De fa mesos es repeteix de manera recurrent: el diari Ara, mitjà de referència, projecte teòricament pensat en clau de canvi, analitza i titula la realitat amb la mateixa mirada del dependentisme. Dijous, després que el Consell de Garanties Estatutàries (repeteixo, Estatutàries) lliurés el seu dictamen (com tots, no vinculant) sobre la reforma del reglament del Parlament per permetre tramitacions urgents, en lectura única, dels projectes legislatius, el diari llançava un tuit en què assegurava (tot i que el dictamen havia rebut interpretacions oposades al respecte) que el Consell havia "tombat" la desconnexió exprés. Immediatament, Miquel Iceta el retuitava embogit de l'emoció. Divendres, el diari titulava a tot drap (gairebé idèntic a La Vanguardia) "La desconnexió exprés, en qüestió". Quan la mirada del diari ARA és la que convé als adversaris de la llibertat de Catalunya, saps que ha arribat el moment de donar-te de baixa com a subscriptor. Fet. Diners bons per esmerçar en un altre mitjà.

Comentaris

  1. Just a la fusta!... Totalment d'acord... a arribat el moment de dorme de baixa... i desitjo qie jo faigin uns quants mes... potser es donaran conte que la deriva agafada es l'incorrecte!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…