Ves al contingut principal

Mobilitzats / Propaganda

MOBILITZATS. Dimecres a la tarda, Catalunya s'esquitxava d'actes arreu del país en explicació del Referèndum d'Autodeterminació del primer d'octubre. Les xarxes socials feien realment patxoca. Al dia següent, les entitats llançaven l'inici de les inscripcions a la mobilització de la Diada, la més important que hem fet mai. La de l'any passat ens deixava a punt. Ara, serem just abans d'un moment vinculant. Encara que s'ha convocat per a fer una creu a l'encreuament entre el carrer Aragó i el Passeig de Gràcia de Barcelona, el cert és que cal estar preparats per a tot. Només uns dies abans haurà estat aprovada al Parlament la Llei del Referèndum i és possible que toqui anar aquell dia a defensar amb la nostra presència la seu de la representació de la sobirania del país. També els dies anteriors i posteriors. Convé molt, doncs, inscriure'ns i preparar la mobilització, que serà absolutament clau per a la victòria.

PROPAGANDA. Hem vist aquesta setmana titulars de portada als grans transatlàntics de la premsa catalana de l'establishment parlant de "purga a Interior" i de "Referèndum il·legal". No és que els mitjans dependentistes, legítimament, fixin posició en l'editorial contra cada passa, sigui la que sigui, del Govern independentista. És que aboquen absolutament tot el producte a desprestigiar el Referèndum d'Autodeterminació del primer d'octubre. El desvergonyiment en alguns casos i la pèrdua de papers radical en d'altres arriba al nivell de còmic. Podem parlar, a falta encara de dos mesos per a la convocatòria de simple propaganda de traç gruixut. La seva actitud, amb un descarat ús de la mentida partidista, no només degrada la democràcia sinó profundament els seus mitjans de comunicació, que en són també una part important. Però està clar que se'ls carregaran, perquè estan disposats al que sigui per defensar la unitat d'Espanya.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…