Ves al contingut principal

Ofensiva / Preocupats

OFENSIVA. Amb poques hores de diferència, "El Periódico" de l'establishment publicava sengles articles, ben poc originals, de Xavier Sardà i Jordi Évole anunciant la seva voluntat de no participar l'1-O. Contràriament al que s'afirma des dels Comuns (entre altres moltes organitzacions) el Referèndum si serà vinculant. Bàsicament, per una raó: perquè així ho han anunciat els seus convocants, que no són altra cosa que el Govern i la majoria política al Parlament de Catalunya. Per aquest motiu cal no deixar passar cap dia sense insistir en el caràcter vinculant de la convocatòria i per tant agrair molt sincerament tots els conspicus partidaris del no que anunciïn públicament que no aniran a votar. Amb sarcasme, cal felicitar-los amb ganes i donar-los un cop displicent a l'espatlla mentre els diem que si s'abstenen en una votació decisiva és perquè potser, realment, en el fons, no estan tan en contra de la independència. 

PREOCUPATS. Sí, és molt recurrent la frase aquesta que el Referèndum despulla tothom, però és que el Referèndum despulla tothom. A mesura que volen els dies d'estiu i es consumeixen les vacances, l'equidistància (suposada, en la majoria dels casos) es va desfent al sol. L'autodeterminació de postureig fa fallida. Davant la potència del repte cal cridar desesperadament al boicot del no. Tota l'estratègia del Govern espanyol s'ha centrat en el costum català tradicional de fer-nos enrere davant les amenaces. I a hores d'ara ja comencen a fer-se al càrrec que aquesta vegada és diferent, que això no funcionarà. I així, el dependentisme està cada vegada més preocupat pels efectes que la repressió pugui provocar en la bona gent, impulsant un creixement final de la participació que converteixi el resultat en incontestable. Des de Moncloa volen una actuació limitada a l'àmbit judicial: és tracta que nosaltres, arribat el moment, amb la insubordinació massiva, la fem inviable.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…