Ves al contingut principal

Pensions / Sancionar

PENSIONS. Tot i que alguns indicadors macroeconòmics siguin positius, l'Estat espanyol continua a prop de la fallida, a base de despesa pública absurda. El dia que s'assumeixi el deliri de l'AVE o s'exigeixi el retorn d'una part dels 60.000 MEUR regalats a la banca, potser la situació canviarà. Entretant, el dèficit públic continua desbocat i amb un responsable: el govern que dirigeix l'administració central de l'Estat. Aquests dies hem sabut que per a pagar la paga extraordinària dels pensionistes caldrà ficar la mà als pressupostos generals i que suposarà un endeutament d'entre 6 i 10.000 MEUR. I, entretant, a la darrera reunió del Consell de Política Fiscal i Financera, el ministro Cristòbal Montoro anunciava l'obligació de les comunitats autònomes de limitar el dèficit al 0,3 en 2018, mentre l'administració central es reserva dues terceres parts de la capacitat d'endeutament. Vaja, que tot segueix absolutament igual i qui decideixi no canviar-ho el proper 1-O que n'assumeixi les conseqüències.

SANCIONAR. L'espectacle de submissió de les restes del socialisme actiu a Catalunya continua. És el que té humiliar-se: una vegada has acceptat de fer-ho una vegada, establint una relació de subordinació indigna, l'amo sempre creu que pot fer-te abaixar el cap encara una mica més. Aquesta setmana el portaveu oficial del PSOE no ha dubtat a desautoritzar l'alcaldessa de Santa Coloma Núria Parlón, membre de la nova executiva de Pedro Sánchez, que havia insinuat a mitja veu el rebuig del partit socialista a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució contra l'autonomia de Catalunya. En aquesta matèria, sempre alineats amb el PP. Però és que en el camí de la humiliació el partit socialista espanyol ha anunciat que fins i tot està disposat a sancionar els alcaldes del PSC que col·laborin amb el Referèndum. Sort que són dos partits diferents, va dir abans de partir un gravíssim atac de riure.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…