Ves al contingut principal

Pressa / Prevaricadors

PRESSA. Des d'aquest "Temps de Sedició" hem posat sovint a consideració dels lectors la continua "yenka" argumental que suposa, dia sí, dia també, la posició dependentista. Dir el mateix i el seu contrari permanentment és el seu esport favorit. Aquesta setmana ho hem tornat a comprovar en la qüestió dels ritmes del procés. Dilluns, amb un potent acte d'Òmnium activant la campanya Crida a la Democràcia, celebràvem el setè aniversari de la gran manifestació del 10 de juliol de 2010, que va donar el tret de sortida al procés. El vídeo de record començava amb algunes imatges dels famosos cridats pels convocants d'aquella mobilització: en veure tothom tan jove t'adones fins a quin punt (irònic) ens estem precipitant. Hi ha qui continua insistint que anem massa ràpid després de cinc manifestacions multitudinàries i dues eleccions amb majoria per l'autodeterminació primer i la independència després. La majoria, en canvi, tenim pressa per millor les condicions de vida de tothom.

PREVARICADORS. Encara que la vicepresidenta del govern espanyol afirmi, tensa, que ho fa l'executiu de Puigdemont, en realitat és la democràcia espanyola la que cau pel penya-segat. Costa de creure. Jutges que una vegada i una altra porten endavant la instrucció de causes preventives que ells saben perfectament mancades de cap mena de base jurídica. Darrerament, n'hem tingut dos exemplars clamorosos. Primer, la instruïda contra la consellera Borràs per l'acord marc d'homologació d'empreses destinat al proveïment de material per als processos electorals per als quals el Departament de Governació té competències; el darrer exemple l'hem tingut en l'actuació duta a terme dijous per la Guàrdia Civil al Teatre Nacional de Catalunya, exigint informació sobre un acte polític. L'objectiu, naturalment, és el d'amenaçar, el d'agredir. D'aquí uns mesos s'anul·laran tots aquestes procediments abusius, quan ja no calguin. Però d'això, parlant clar, se n'hauria de dir ús polític prevaricador de les institucions.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.