Ves al contingut principal

Ridícul / Tard

RIDÍCUL. La tasca exterior de la Generalitat no és fàcil. Cal picar molta pedra. Sembrar a tort i a dret, a l'espera que allò que no trepitgin les ambaixades espanyoles pugui germinar. Costa implicar l'opinió pública internacional en qualsevol canvi de l'statu quo. Més encara en temps de mudança a la Unió Europea, amb el Brexit marcant l'agenda, el desastre de Síria i tres pirats presidint els Estats Units, Rússia i Corea del Nord. Però si per a nosaltres és difícil, Déu n'hi do el ridícul que els espanyols fan a cada passa paral·lela als canals diplomàtics establerts. L'acte dependentista convocat aquesta setmana al Parlament Europeu ha comptat amb la presència de quaranta persones i cap eurodiputat que no fos espanyol o català. El descrèdit internacional de la posició dels de Rajoy és espectacular, mentre ningú no demana al Govern de Catalunya que aturi els seus plans de consultar el país.

TARD. La brigada Aranzadi, la que suposadament ho té tot previst, resulta que fa tard. Mesos especulant amb l'aplicació de l'article 155 i resulta que a hores d'ara ja és inaplicable per manca de temps. Caldrien uns quatre mesos que ja no tenen per al feixuc tràmit al Senat. Descartada la catastròfica Llei de Seguretat Nacional, ara ja només compten amb un clàssic colonial, l'estat d'excepció, el règim preferit contra la Catalunya rebel dels segles XIX i XX, però una mesura impossible d'aplicar a l'Europa de 2017. Les possibilitats d'intervenció coercitiva s'esvaeixen i tot han de fiar-ho a la divisió interna dins el bàndol independentista. En els propers dies descobriran que, en aquest flanc, però, no només no se'n surten, sinó que els efectes de la seva agressió permanent són del tot contraproduents. I és que encarem la fase final del procés més ben preparats que mai.

Comentaris

  1. JO TAN CLAR N'HO TINC...COMENÇA HAVERI POR,I ELS "CIVILS" TAN EL PARLAMENT COM A LA GENERALITAT,FAN PENSAR AMB EL GENERAL BATET,I ELS SEUS CANONS A LA PL.SAN JAUME,AQUELL OCTUBRE...RECORDEU QUE PER "ELLS" ENCARA VAL ALLO DE "EN EL DIA DE HOY CAUTIVO I DESARMADO..."

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…