Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2017

Manifestació / Mentir

MANIFESTACIÓ. L’independentisme fa anys que denuncia els vincles dels Borbons amb les dinasties que són al darrera del finançament del salafisme. Pare i fill han fet de mitjancers en la venda d’armes, la signatura de contractes públics de grans infraestructures (com ara el famós AVE a la Meca) o adquisicions de cru. Molts afirmen que una part important de la fabulosa fortuna patrimonial dels Borbons s’ha fet a base de comissions dels amics del Golf, amb les farres als Grans Premis de F-1 com a gran festa anual de trobada. Parlem, a més, d’una dinastia que hereva del responsable de la més terrorífica acció terrorista de la història de Barcelona, sostinguda durant catorze mesos entre 1713 i 1714, amb milers i milers de bombes llançades contra la població civil, fins i tot la refugiada a les platges. Que ara ens hagin demanat posar-nos al seu darrera per manifestar-nos contra el terror ha estat d’una crueltat extraordinària.
MENTIR. El paper de la premsa espanyola aquests dies ha estat l…

Imatge / Independència

IMATGE. El comportament de la Casa Reial arran dels atemptats ha estat un dels elements més vomitius que hem vist aquests dies. Costa de creure i tot. Qui els aconsella? L’aprofitament descarnat resulta difícilment qualificable sense incórrer en delictes que porten directament a l’Audiència Nacional. La petició expressa de poder captar fotografies amb les víctimes, el comerç d’imatges amb nens i l’exhibició de cares demacrades a la premsa del cor. Fa moltíssima vergonya. Ha fet molt bé el Departament d’Afers Socials i Famílies de la Generalitat de demanar-los que retirin de la xarxa les imatges amb criatures. La Casa Reial ha respost que tenia permis per difondre-les, dels afectats i dels centres hospitalaris. I què! Però no veuen la manca d’ètica que representen. Desenes d’autoritats de tota mena han visitat els ferits i les seves famílies, però les úniques imatges que hem vist als mitjans han estat les dels borbons. Són uns campions. 
INDEPENDÈNCIA. Així va anar la primera vegada. I…

Desfermats / Feblesa

DESFERMATS. Passades les primeres hores d’estupor i desubicació davant el festival de seriositat i eficiència de les institucions i els serveis públics del país (compte amb els sanitaris: cap mort després de les primeres hores!), l’espanyolisme ha llançat dues ofensives enfollides. Contra la CUP, arran de la seva posició crítica amb els Borbons, i sobretot contra l’alcaldessa de Barcelona. Des dels púlpits fins a twitter, el clam contra la suposada desprotecció del lloc de l’atemptat ha estat constant, amb profusió de notícies falses. L’enfolliment és total. El vendaval ha estat tan fort que ha descol·locat fins i tot ICV: Joan Coscubiela i Lluís Rabell, que han fet de l’anti-independentisme la seva raó de ser, caminen aquests dies completament desnortats, gairebé muts. I és així, a cop de mentida i d’insult tacat de sang, com acabaran posant els Comuns, a bufetades, encara que no vulguin, del cantó de l’independentisme. Són uns cracs.
FEBLESA. El comunicat fet públic dimarts pels sin…

Botó / Desaparèixer

BOTÓ. A mesura que els dies han anat passant, davant la perspectiva de l’eficiència dels Mossos d’Esquadra i l’absentisme total dels cossos de seguretat espanyols, els nervis s’han apoderat de l’establishment. Fins a arribar a la histèria. A cada article de la premsa internacional, a cada reconeixement extern del paper de la policia catalana (des de la de Nova York a la Gendarmerie francesa), ha seguit un cabàs de porqueria des dels rengles del CNI i els seus sicaris. Dimecres el tuit del Sindicato Unificado de Policía fent notar que només apretant un botó haurien fet arribar els antecedents policials de l’imam de Ripoll demostra fins a quin punt estan disposats a arribar. El reconeixement explícit de la seva manca de col·laboració volguda. No només han obstruït tant com han pogut l’activitat anti-terrrista dels mossos, sinó que fins i tot ens vacil·len a tots i cadascun dels catalans a la cara. Insofrible.
DESAPARÈIXER. Digueu-nos incòmodes, inoportuns, però és que ens neguem a deixa…

Accés / Aliè

ACCÉS. Una vegada més, arran dels terribles atemptats de Barcelona i Cambrils, els nostres càrrecs electes, institucions i opinadors més influents han optat pel “jogo bonito” mentre l’adversari busca sense descans els turmells, a cada jugada, amb els tacs per davant. Intenta una fractura oberta. Després d’una metòdica operació d’anys per allunyar la Policia de Catalunya de les funcions relacionades amb la jurisdicció de l’antic “Tribunal de Orden Público”, amb actes tan edificants com la delació d’un confident dels mossos d’esquadra, ara el virrei Millo anuncia a correcuita (i el govern espanyol el rectifica ben aviat) que ens donaran accés directe a les fonts d’Europol a partir del setembre. A qualsevol país del món el bloqueig descarat i reiterat d’informació practicat al cos de policia integral desplegat sobre el territori provocaria, després de quinze morts i més de cent ferits, dimissions fulminants al més alt nivell. Aquí, ni es produeixen ni les demanem. Santa inocència.
ALIÈ. …

Victòria / Vòmit

VICTÒRIA. Tal com escrivia amb encert aquesta setmana l’Arnau Padró, si no volem tornar a perdre després d’haver guanyat, exactament com va passar el 27-S, cal començar a preparar el relat que haurem d’imposar arreu, als mitjans i al carrer, a partir de les vuit del vespre del primer d’octubre, quan es faci públic el resultat de l’enquesta a peu d’urna encarregada per TV3 (sí, perquè l’enquesta a peu d’urna, feta com sempre, amb compte enrere i formatgets és essencial per a ajudar a desfermar l’eufòria). Amb les primeres enquestes a peu d’urna, tothom i a tot arreu del món on hi hagi catalans, hem de sortir al carrer a celebrar la indepedència. Cal preparar-ho abans, res de cridar al mal temps, actes organitzats, amb música i petards i miles de claxons sonant, a cada poble, a cada barri. Sigui quina sigui la participació que la repressió de l’estat hagi aconseguit minvar.
VÒMIT. Hi ha coincidit tothom, els moments de tensió màxima acostumen a fer surar el millor i el pitjor de tothom.…

Unitat / Vacances

UNITAT. Lamento repetir-me, però cal fer la crònica setmanal, especialment per a calibrar-ne els efectes més profunds de la deriva del Regne d’Espanya cap a un estat autoritari. El principi democràtic, fonament últim del Referèndum d’Autodeterminació va quedant en segon terme de l’argumentari dependentista, en la mesura que la seva invocació porta indefectiblement a avalar la seva celebració. Per moltes giragonses que s’hi vulguin fer, convèncer una majoria consistent de catalans que el més democràtic és impedir-los votar és refotudament complicat. Per aquest motiu, la idea que el principi d’unitat de l’estat, el de l’article 2 de la Constitució espanyola, ha de prevaldre per damunt de tot va guanyant terreny. I quan aquest principi esdevé suprem, si és obertament qüestionat per una minoria territorialitzada, com és el cas, poc a poc va fent saltar la resta dels principis democràtics un a un, sense remei. És on som ara i tenen mala peça al teler.
VACANCES. Diu que, talment com si foss…

Patates / Sobirania

PATATES. La setmana de la tornada a l’activitat política, amb els exèrcits en formació de fit a fit, ha portat al reconeixement per part del portaveu parlamentari del PP a Madrid que el govern espanyol descarta la possibilitat d’aplicar l’article 155 de la Constitució per a reprimir la revolta catalana. Mesos i mesos exhibint l’amenaça per a acabar reconeixent que el quietisme de Rajoy ha convertit aquesta eina en inservible. A hores d’ara no són poques les raons que fan preveure que ens encaminem a un escenari semblant al del 9-N: molta declaració, a veure si reculem, però cap mena d’actuació real, perquè, a la pràctica, qualsevol escenari repressiu generalitzat generaria un escenari impossible de mantenir en el temps per part del govern espanyol. Poc a poc, a mesura que es desgranin els esdeveniments i l’única resposta que preveuen, la dels tribunals, es mostri inoperativa, hauran d’anar admetent públicament que no poden fer res per a aturar-nos.
SOBIRANIA. Amb l’aigua al coll, a la…

Intoxicar / Lleis

INTOXICAR. Com gairebé sempre, al dictat de la premsa madrilenya (a veure si no serà simple casualitat?), el dependentisme s’ha llançat aquesta setmana a la jugular a compte d’un informe extern encomanat per l’Ajuntament de Sabadell a un historiador al voltant de l’adequació entre el nomenclator de la ciutat i la Llei de la Memoria Històrica. La proclama: l’independentisme vol eliminar el nom de Manuel Machado dels carrers de Catalunya. Joan Coscubiela i Lluís Rabell, com sempre, en la punta de llança de l’atac, no han dubtat a parlar de “neteja ètnica simbòlica” per referir-s’hi. Sentir el portaveu dels QWERTY defensar el sentit que Sabadell mantingui carrers dedicats als mites de l’espanyolisme historiogràfic més tronat o els dels pantans construÏts per Franco ha estat deliciós. L’odi del duet Coscubiela-Rabell a la CUP i ERC portat a l’extrem de col·laborar en el desprestigi d’un equip de govern on també hi és ICV. Tot s’hi val.
LLEIS. El discurs de la legalitat fa aigües per tot a…

Concentrar / Envilits

CONCENTRAR. Finalment, segons sembla, el pont de comandament del procés ha considerat més adient esperar als dies 6 i 7 de setembre, els de la primera sessió del curs parlamentari, per a desencadenar la tempesta perfecta. En la seva habitual exigència que la majoria independentista faci una cosa i la contrària, el dependentisme ha posat el crit el cel pel fet que no es tramiti encara una norma que pensen recórrer immediatament. Es tracta de concentrar al màxim en el temps les passes necessàries per fer efectiu el Referèndum d’Autodeterminació. Llei, decret de convocatòria i desplegament dels reglaments necessaris, tot en la mateixa setmana de la gran mobilització popular de l’11-S. El ritme dels preparatius durant aquella setmana haurà de ser frenètic per tal de poder arribar amb garanties a l’inici de la campanya electoral poc més d’una setmana més tard. Tothom haurà de posar el millor de sí mateix, des de dalt i des de baix.

ENVILITS. A mesura que s’apropa el primer d'octubre to…

Bromes / Clandestinitat

BROMES. Els de la tercera via continuen amb els seus jocs d’estiu. Aquesta setmana hem sabut que el PSOE avalaria un pacte entre el PSC i els Comuns per a governar Catalunya: és una opció molt realista, atès que ara mateix només necessarien 41 escons més per fer-la realitat. També, que Meritxell Batet veu molt difícil una moció de censura a Rajoy després de l’1-O, que es veu que això és molt més difícil que fer una reforma constitucional. I justament sobre la dita reforma, el diari comtal, a través del seu cronista-ciutadà habitual Iñaki Ellakuría informa que topa amb el desacord entre el PSOE i Ciudadanos sobre la “qüestió territorial”: francament, pensar que del front nacional taronja, de Junts pel No, sortirà una reforma de l’estat espanyol que pugui ser acceptada per una majoria de catalans és de beure massa i de molt mala qualitat. De riure.
CLANDESTINITAT. Una part de l’esquerra catalana respon molt desubicada, amb profunda incomoditat, davant el repte essencialment democràtic q…

Irreformable / Memòria

IRREFORMABLE. A la vista del darrer CIS alguns dels Comuns fan com si tornessin a veure la llum. No cola. El cert és que si la suma dels grans partits del Règim del 78, el PPSOECs, va enlairar-se fins el 68,7% en les generals de 2016, ara la suma dels tres resta, pètria, en un 68,2%. Per més voltes que hi vulguin donar, el cert és que no existeix cap possibilitat real de canviar res a Espanya. Quan els independentistes els diem que és irreformable, els Comuns s’indignen. S’entesten a no mirar de fit a fit la realitat: els partidaris de mantenir l’statu quo i de disminuir o liquidar les escorrialles d’autonomia que resten totalitzen un 67,7% dels espanyols (catalans i bascos inclosos!), és a dir, els mateixos que donen suport al Règim. Conclusió: Espanya està encantada de ser com és, és a dir, tal i com l’ha afaiçonat la majoria demogràfica castellana al llarg dels darrers cinc segles.
MEMÒRIA. Són dos tipus de democràcies enfrontades a les seves responsabilitats davant un passat marca…

Feinada / Giragonses

FEINADA. Fan peneta i tot. El propòsit de convèncer una majoria social que un referèndum és antidemocràtic és propi dels treballs d’Hèrcules. Rajoy llança la proclama davant el Borbó hereu del franquisme. Cal assaltar la lògica més bàsica cada dia, sense treva. Girar la realitat del revès, sacsejar-la amb força i veure què hi cau. Desbarrar sense parar mastegant xicle, com quan Andrea Levy es declara revolucionària. Amenaçar com un xulo si ets en Xavier García Albiol. Però, sense dubte, un dels moments més embogits de la gran comèdia anti-referèndum del dependentisme, representada amb desesperació creixent dia a dia, és l’interpretat als micròfons de Catalunya Ràdio per Alejandro Fernández, el magne líder popular tarragoní i portaveu parlamentari: que el guardià de la plantació, en nom del seu amo de la metròpoli, titlli de supremacistes els mateixos esclaus supera amb escreix tot el que havíem conegut fins ara en matèria teatral.
GIRAGONSES. L’esforç del dependentisme per amagar els …

Escletxa / Expressió

ESCLETXA. Una ofensiva de la direcció de Podemos en l’intent de liquidar Albano-Dante Fachín s’ha desfermat aquests dies amb una violència espectacular. El respecte dels de Pablo Iglesias por la plurinacionalitat és tal (amb ministeri o sense) que malden per fulminar des de la metròpoli el líder discrepant de la colònia. Tot i que l’agost són dates difícils per als moviments polítics, hi ha pressa, molta, moltíssima urgència. És imprescindible tancar aquesta fuita d’aigua en la numantina posició dependentista de boicot, per terra, mar i aire, al Referèndum d’Autodeterminació convocat per la majoria parlamentària a Catalunya. Que Albano-Dante Fachín continui cridant a la participació amb l’objectiu de desbordar el Règim del 78 és completament inadmissible. Cal acabar amb ell abans que comenci la campanya. I per desgràcia, amb els Comuns aplaudint des de la plaça i animant el botxí, serà difícil que el seu cap no rodi en pocs dies.
EXPRESSIÓ. Tots els estaments del Règim fan olor de pod…

Detenció / Dissolució

DETENCIÓ. En una altra acció (memorable per la seva alçada democràtica) de l’organisme continuador del Tribunal d’Ordre Públic, aquesta setmana, el magistrat Ismael Moreno, de l’Audiència Nacional, ha ordenat al dictat de la interpol la detenció d’un periodista turc acusat de delictes d’opinió. En concret, del gravíssim delicte d’escriure articles de premsa portant la contrària a l’autòcrata Erdogan. El Regne d’Espanya, solidari en la lluita contra el nacionalisme kurd, actua així com a lacai al servei del projecte autoritari del líder turc. El citat periodista, però, gaudeix de doble nacionalitat i passaport suec, així que els espanyols han picat ferro fred i poden sortir força malparats en la seva imatge internacional. Com tantes vegades s’esdevé en les seves relacions amb Catalunya la barreja d’incompetència i supèrbia és revela fatal en l’acció exterior espanyola. Diu el ministres Dastis que ningú ens fa cas: segur-segur que pensen dir-li a ell què faran quan declarem la indepedèn…

Credibilitat / Cartell

CREDIBILITAT. Aquests dies s’ha comentat abastament la conversa entre Jordi Xuclà, històric del grup parlamentari del PDeCAT, i la vicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría, segons la qual la popular s’hauria vantat que Moncloa està en condicions de guanyar 10-0 a les institucions catalanes el partit del primer d’octubre. La xuleria de la líder popular ha servit per empipar fins i tot gent tan moderada com l’exconseller d’economia Andreu Mas-Colell, autor d’un article memorable al respecte. Potser també ha provocat por en Xuclà, qui va protagonitzar una entrevista no gaire afortunada en la qual posava els escons del seu partit a disposició d’una possible moció de censura per a desallotjar Rajoy a partir del 2 d’octubre. No podem volar-nos la credibilitat amb tanta facilitat: el dia següent del Referèndum, tots els escons independentistes del Congrés, a les ordres de la majoria independentista a les institucions catalanes. Res més, ni menys.
CARTELL. Ha fet bé la CUP de llan…

Bolado / Campanya

BOLADO. La tàctica de la por es desfà setmana a setmana, a mesura que ens apropem al dia D i el Govern i el Parlament continuen amb el rumb compromès cap al Referèndum d’Autodeterminació. Als adversaris només els queda l’amenaça, cada dia més sonora, més exagerada... i més buida. En poques hores el PSOE va haver d’admetre que votarem, però que no serà vinculant; el PP anuncià (per enèsima vegada) un desembarcament del govern espanyol a Catalunya durant el setembre (i per a què, si no hem de votar?); i la camarilla del Borbó ara regnant (l’altre està molt ocupat vivint com un rei, ah calla!) ha fet públic que buidarà la seva agenda durant la setmana prèvia al primer d’octubre. Curiosament, doncs, tot i que a Catalunya no ha de passar res perquè l’estat de dret i bla, bla, bla, tots els actors del Règim es preparen per a la Gran Batalla. 
CAMPANYA. La gent de Demòcrates continuà anant per davant pel que fa a l’acció estratègica en favor de la independència. Aquesta setmana ha presentat …

Retrats / Reunió

RETRATS. Ho assenyalen totes les enquestes i ho diu cada convocatòria fracassada en família: el gran problema dels del no (que són molts, més d’1,5 milions de catalans) és la seva increïble incapacitat per a la mobilització al carrer. Compte que aquest fet pot acabar resultant força decisiu: esperen que papa estat els hi resolgui el tema. La darrera demostració la varem tenir dilluns amb motiu de la contramanifestació en defensa de la Guàrdia Civil, davant la caserna de la Travessera de Gràcia de Barcelona. A primer cop d’ull, semblava arriscada la convocatòria de la CUP, però el cert és que la galeria dels horrors organitzada pels defensors de la benemèrita va compensar-ho. La composició, pura mel. L’habitual mixtura entre càrrecs locals del PP amb ventalls “rojigualda”, falangistes de braç en alt i bandera roig-negra, i macarres amenaçant de mort els mitjans. Set anys després de l’esclat de tot plegat, continuen sortint al carrer els de sempre.
REUNIÓ. Aquesta setmana Mariano Rajoy…

Quòrum / Relectura

QUÒRUM. Des de les pàgines de l’ARA, el politòleg Jordi Muñoz insistia aquest dimecres, novament, en un esquer equivocat a l’hora d’intentar enfortir el Referèndum d’Autodeterminació: la possibilitat de fixar un límit mínim de participació que permetés implicar els del no en la convocatòria. El seu raonament va en la direcció contrària als efectes que propugna: fixar l’obligació, per exemple, d’un 50% de participació, provocaria precisament una deserció massiva de les urnes dels contraris a la independència. De fet, davant l’evidència de la derrota que auguren totes les enquestes, només hi ha un element que pot contribuir a la mobilització del no: que els organitzadors traslladin amb tota la fermesa del món la seva pètria determinació d’aplicar el resultat en qualsevol cas. Repeteixo, qualsevol cas. Només això, la percepció que és la darrera oportunitat d’aturar la independència, podria fer que una part notable del no abandonés el sofà que li permet fer seva l’abstenció.
RELECTURA. Fa…

Llei / Mentir

LLEI. A falta de poc més de cinquanta dies per a la jornada més important de la història de Catalunya (ara sí, que l’escepticisme catalanesc no us privi de paladejar la immensa fortuna de viure aquests dies en que farem efectiu el nostre dret a l’autodeterminació!), molts diputats de Junts pel Sí han volgut difondre a les xarxes socials la seva imatge signant la Llei del Referèndum, just abans de presentar-la dilluns al registre del Parlament de Catalunya. Tot i els intents legalistes d’aturar-ne la tramitació, a partir del 16 d’agost, la Mesa de la cambra catalana donarà curs a la iniciativa, que serà aprovada, segons sembla, a primers de setembre. És possible que el govern espanyol intenti activar la bomba de la desconnexió durant la segona quinzena d’agost, amb l’objectiu de posar a prova la capacitat mobilitzadora de l’independentisme en el moment menys propici possible. Com sempre, marcar el temps i continuar endavant. 
MENTIR. Albert Rivera encarna la desesperació del dependenti…

Espai / Garanties

ESPAI. Mentre les inscripcions a la Diada d’enguany creixen a bon ritme (o precisament pels nervis que està provocant), l’alcalde de Tarragona ha prohibit (i rectificat a correcuita) alguns actes de celebració de l’Onze de Setembre als llocs històrics de la ciutat. Ballesteros, amb el PP com a crossa de govern, competeix amb Àngel Ros i el govern socialista de Lleida maridat amb Ciudadanos, a veure qui la fa més grossa al servei del manteniment del Règim. La reculada de drets que planteja cada dia el dependentisme és un bon avís per a navegants: si l’independetisme és derrotat l’arranament serà total. Per això fa tanta “gràcia” la capacitat d’anàlisi del gurú Miquel Iceta: després de l’1-O d’octubre, diu, la reforma constitucional caurà pel seu propi pes. I tant, ben segur que els amos de la plantació, després d’avortar a cops la fugida en massa dels esclaus, tindran molts incentius per pactar-hi noves condicions de treball.
GARANTIES. Les carreres del Govern espanyol per ordenar al T…

Enfonsat / Escàndol

ENFONSAT. Us hem enfonsat el sistema aeroportuari. Deu anys després que tot l’establishment català, els de la tercera via, els del pacte, juntament amb la resta de les forces vives del país, tots junts, amb majoria social aclaparadora (aquella que cal per fer les coses bé, no com la insuficient dels independentistes), sense divisions de cap mena, es trobessin a la sala d’actes de l’IESE per reclamar una gestió d’Aena amb direcció pròpia i catalana, deu anys després, segons sembla, som exactament on érem. L’autodeterminació també està prohibida a nivell aeroportuari. És més, la revenja per intentar-la està servida. Primer va ser la calculada inadaptació dels controls de frontera a una nova normativa de la UE, adequadament ignorada pel virrei Millo. Ara, una vaga dels serveis de control de seguretat d’una empresa contractada a 27 aeroports espanyols, però que, vés quina casualitat, només afecta el del Prat. L’Operació Catalunya continua per altres mitjans.
ESCÀNDOL. La democràcia espan…

Boicot / Combo

BOICOT. La propera votació al Parlament, en poques setmanes, de la Llei del Referèndum d’Autodeterminació amenaça amb provocar una profunda fractura interna als Comuns i Podemos a Catalunya. La batalla és crucial, en la frontera més important de la guerra per la independència. Si tots els diputats de CSQP no voten en contra, el mantra que hi ha més catalans en contra que a favor, es desfarà com un glaçó. Cal preservar el paper dels pocs independentistes (hi ha molts més entre els seus votants) que participen dels òrgans de govern de la nova confluència. I en particular, el d’Albano-Dante Fachín, líder dels podemites a Catalunya, enfrontat tant a la direcció nacional del partit com a una part notable dels Comuns, Aquesta setmana ha denunciat una conxorxa d’amplis sectors d’ICV per a boicotejar el referèndum. Entretant, Lluís Rabell, no dubta a sortir en defensa del PPSOECs quan se'ls critica a les xarxes.
COMBO. El senyor NaturHouse, Félix Revuelta, un home amb molt bona vista, ha…

Sentiment / Victòria

SENTIMENT. A mi em sembla respectable. Em sento espanyol i punt. No acabo d'entendre perquè creuen que en una República Catalana algú no podrà sentir-se tan espanyol com vulgui, però és la seva pell. És, aquest, bàsicament, el de preservar la unitat d'Espanya per sobre de qualsevol altra consideració, el motiu pel qual els que ho faran, votaran no el primer d'octubre. Així ho ha reflectit una vegada més la darrera enquesta del CEO. Però quan no apel·la als sentiments, com en el manifest dels de sempre (de Joan Manuel Serrat a Isabel Coixet), l'argumentari pseudo-intel·lectual-legalista per justificar el boicot al referèndum comença a fer força llàstima. De fet, als del no, el bolado se'ls està desfent a les mans com un gelat i hom es pregunta si no hauran de córrer al final a fer campanya, quan la impressió que la participació l'1-O serà molt significativa els convenci que la seva absència facilita l'escac i mat. 
VICTÒRIA. Les darreres enquestes del CEO i …

Menyspreable / Patrimoni

MENYPREABLE. Un dels responsables de les cerimònies olímpiques i ex-candidat a la presidència del Barça, el publicista Lluís Bassat s'ha despatxat aquesta setmana amb una declaracions impresentables. A mesura que ens apropem al dia D la capacitat del dependentisme per perdre els papers sembla anar creixent de manera preocupant. Ensumen la derrota. El raonament ve substituït pel simple estirabot. Diu Bassat que els catalans hem passat de ser vistos amb admiració al menyspreu. De tal afirmació, que no sembla congeniar massa bé amb l'atenció que ens deparen els mitjans internacionals (aquesta setmana, portada, dues pàgines i editorial a "Le Figaro", per exemple), destaca sobretot el seu caràcter localista espanyol. Representa que l'opinió dels catalans es basa en la retina dels ulls de l'espanyol ofès. És el moment en el qual es percep clarament que, passant per internacional, hi ha gent que guipa la realitat exclusivament des del nacionalisme espanyol més trona…

Humiliar / Mentir

HUMILIAR. Hi ha molts nervis perquè cada dia tenen més clar que això nostre és imparable. L'obligació de la presentació setmanal de la certificació de la despesa, amb amenaça de suspendre el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) demostra fins a quin punt d'absurd estan disposats a arribar amb els seus pals de cec. Es tracta d'humiliar. D'exclamar un desesperat aquí manem nosaltres. Només així s'entén que exigeixin una llista dels funcionaris de la Generalitat implicats en la gestió de 183 unitats administratives de la Generalitat, la composició de les quals és pública i notòria. Demanen dades que són públiques. No volen ni haver de fer l'esforç de buscar-les. És una estratègia desesperada: tot i les seves amenaces patrimonials, al davant tenen un Govern i una administració disposats a plantar-los cara. La fermesa del vicepresident Junqueras negant-se a donar cap nom, n'és bona mostra.
MENTIR. Algunes entrades d'aquest Temps de Sedició semblen el dia de la…