Ves al contingut principal

Accés / Aliè

ACCÉS. Una vegada més, arran dels terribles atemptats de Barcelona i Cambrils, els nostres càrrecs electes, institucions i opinadors més influents han optat pel “jogo bonito” mentre l’adversari busca sense descans els turmells, a cada jugada, amb els tacs per davant. Intenta una fractura oberta. Després d’una metòdica operació d’anys per allunyar la Policia de Catalunya de les funcions relacionades amb la jurisdicció de l’antic “Tribunal de Orden Público”, amb actes tan edificants com la delació d’un confident dels mossos d’esquadra, ara el virrei Millo anuncia a correcuita (i el govern espanyol el rectifica ben aviat) que ens donaran accés directe a les fonts d’Europol a partir del setembre. A qualsevol país del món el bloqueig descarat i reiterat d’informació practicat al cos de policia integral desplegat sobre el territori provocaria, després de quinze morts i més de cent ferits, dimissions fulminants al més alt nivell. Aquí, ni es produeixen ni les demanem. Santa inocència.

ALIÈ. Les mostres de solidaritat amb Barcelona i Cambrils han arribat, generoses, d’arreu del món. Negar-ho seria un error. Hi ha gent generosa, capaç de compartir el dolor aliè. Aliè, aquesta és la paraula. Fa tretze anys l’immens drama de l’11-M, amb 193 morts, va provocar la sortida al carrer de milions d’espanyols. A Barcelona, una manifestació de centenars de milers de persones. El 17A, en canvi, no viurà ni una sola mobilització de l’Espanya fraternal. Ni una. Es veu que una cosa és el que passa a la capital i una altra a la colònia. La presidenta de la comunitat autònoma de Madrid s’ha acontentat amb un minut de silenci (com als atemptats de Londres o París) i al final s’ha vist obligada a venir, tot i que inicialment deia que no ho faria perquè ningú no l’havia convidat. No serà que els primers que han desconnectat sentimentalment de nosaltres són ells?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…