Ves al contingut principal

Boicot / Combo

BOICOT. La propera votació al Parlament, en poques setmanes, de la Llei del Referèndum d’Autodeterminació amenaça amb provocar una profunda fractura interna als Comuns i Podemos a Catalunya. La batalla és crucial, en la frontera més important de la guerra per la independència. Si tots els diputats de CSQP no voten en contra, el mantra que hi ha més catalans en contra que a favor, es desfarà com un glaçó. Cal preservar el paper dels pocs independentistes (hi ha molts més entre els seus votants) que participen dels òrgans de govern de la nova confluència. I en particular, el d’Albano-Dante Fachín, líder dels podemites a Catalunya, enfrontat tant a la direcció nacional del partit com a una part notable dels Comuns, Aquesta setmana ha denunciat una conxorxa d’amplis sectors d’ICV per a boicotejar el referèndum. Entretant, Lluís Rabell, no dubta a sortir en defensa del PPSOECs quan se'ls critica a les xarxes.

COMBO. El senyor NaturHouse, Félix Revuelta, un home amb molt bona vista, ha decidit, a partir d’ara, pagar a Madrid els impostos de la seva seu central. Naturalment, continuarà mantenint el seu negoci a Catalunya, que hi ha molta gent amb mala consciència de cànon estètic a la qual esprèmer. I en anunciar-ho ha fet doble combo: insult als catalans i a tots els sudamericans, que diu que la Catalunya independent serà molt poc seriosa. És l’home que es va fer famós fa només algunes setmanes per haver perdut bona part del seu patrimoni personal (45 MEUR, va dir) en inversions a l’estranyament col·lapsat Banco Popular, engolit sense pietat pel Santander. I, digueu-me mal pensat, però potser, a més del seu patriotisme espanyol, voleu dir que la possibilitat de recuperar el patrimoni perdut no tindrà alguna cosa a veure amb els actuals serveis urgents a la causa dependentista?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…