Ves al contingut principal

Bolado / Campanya

BOLADO. La tàctica de la por es desfà setmana a setmana, a mesura que ens apropem al dia D i el Govern i el Parlament continuen amb el rumb compromès cap al Referèndum d’Autodeterminació. Als adversaris només els queda l’amenaça, cada dia més sonora, més exagerada... i més buida. En poques hores el PSOE va haver d’admetre que votarem, però que no serà vinculant; el PP anuncià (per enèsima vegada) un desembarcament del govern espanyol a Catalunya durant el setembre (i per a què, si no hem de votar?); i la camarilla del Borbó ara regnant (l’altre està molt ocupat vivint com un rei, ah calla!) ha fet públic que buidarà la seva agenda durant la setmana prèvia al primer d’octubre. Curiosament, doncs, tot i que a Catalunya no ha de passar res perquè l’estat de dret i bla, bla, bla, tots els actors del Règim es preparen per a la Gran Batalla. 

CAMPANYA. La gent de Demòcrates continuà anant per davant pel que fa a l’acció estratègica en favor de la independència. Aquesta setmana ha presentat una campanya, sobretot centrada a les xarxes socials, amb alguns espots dedicats a destacar tot allò que perdrem si votem a favor de la independència el proper 1-O. Finançar Florentino Pérez o escoltar que cal espanyolitzar els nens catalans. Tantes i tantes coses. En efecte, la campanya no només ha d’abordar els possibles efectes (positius i negatius) de la constitució de la República Catalana en un context de radical oposició per part del Regne d’Espanya, si no també quines seran les conseqüències del manteniment de la dependència agreujades per la condició de perdedors reduïts per la metròpoli a la força. A partir d’ara, el sí ha de convertir-se en un veritable allau d’arguments: deixem de parlar de si farem o no el Referèdum. Donem-lo per fet i guanyem-lo.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…