Botó / Desaparèixer

BOTÓ. A mesura que els dies han anat passant, davant la perspectiva de l’eficiència dels Mossos d’Esquadra i l’absentisme total dels cossos de seguretat espanyols, els nervis s’han apoderat de l’establishment. Fins a arribar a la histèria. A cada article de la premsa internacional, a cada reconeixement extern del paper de la policia catalana (des de la de Nova York a la Gendarmerie francesa), ha seguit un cabàs de porqueria des dels rengles del CNI i els seus sicaris. Dimecres el tuit del Sindicato Unificado de Policía fent notar que només apretant un botó haurien fet arribar els antecedents policials de l’imam de Ripoll demostra fins a quin punt estan disposats a arribar. El reconeixement explícit de la seva manca de col·laboració volguda. No només han obstruït tant com han pogut l’activitat anti-terrrista dels mossos, sinó que fins i tot ens vacil·len a tots i cadascun dels catalans a la cara. Insofrible.

DESAPARÈIXER. Digueu-nos incòmodes, inoportuns, però és que ens neguem a deixar-nos eliminar de la faç de la terra. Tan fàcil que seria que desapareguéssim del mapa. Però no, tu, que no ens deixem esborrar de la història. L’atropellament criminal a la Rambla va deixar víctimes de 35 nacionalitats, però el nostre Govern, a diferència de Susana Díaz amb els andalusos, no podia fer menció explícita de quants catalans s’hi van veure afectats. Són espanyols i punt. I si dius el contrari, la caverna la diu ben grossa. Tampoc no podem utilitzar el català en les rodes de premsa de les institucions catalanes a Catalunya. La resposta del major Trapero, “Bueno pues molt bé, pues adiós”: la defensa més bàrbara i efectiva del català, va assolir la condició de “trending topic” mundial. Som aquí, resistint-nos a desaparèixer i apunt de llançar l’ofensiva definitiva per no haver de demanar permís per a existir mai més.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas