Ves al contingut principal

Concentrar / Envilits

CONCENTRAR. Finalment, segons sembla, el pont de comandament del procés ha considerat més adient esperar als dies 6 i 7 de setembre, els de la primera sessió del curs parlamentari, per a desencadenar la tempesta perfecta. En la seva habitual exigència que la majoria independentista faci una cosa i la contrària, el dependentisme ha posat el crit el cel pel fet que no es tramiti encara una norma que pensen recórrer immediatament. Es tracta de concentrar al màxim en el temps les passes necessàries per fer efectiu el Referèndum d’Autodeterminació. Llei, decret de convocatòria i desplegament dels reglaments necessaris, tot en la mateixa setmana de la gran mobilització popular de l’11-S. El ritme dels preparatius durant aquella setmana haurà de ser frenètic per tal de poder arribar amb garanties a l’inici de la campanya electoral poc més d’una setmana més tard. Tothom haurà de posar el millor de sí mateix, des de dalt i des de baix.

ENVILITS. A mesura que s’apropa el primer d'octubre tothom, arreu, quedà més i més retratat. Aquests dies hem sabut que Catalunya en Comú no decidirà fins el 16 de setembre, és a dir, el primer dia oficial de campanya, si crida o no al vot al Referèndum d’Autodeterminació. Portar el putarromeneisme fins a les darreres conseqüències: esperar a veure si el Govern, el Parlament i el carrer aguanten l’embat repressiu de l’Estat espanyol i en el cas que així sigui, pujar-hi al carro dels guanyadors. Esperar just a veure qui se’n surt sense rebre ni un esquitx. Per damunt de tot, evitar posar en risc la seva principal quota de poder al país: l’Ajuntament de Barcelona, blindar el pacte amb el PSC i sobretot el butacó de l’alcaldessa. Què trist que tot pengi d’una cadira, com és possible caure tan i tan baix des d’una suposada nova política.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…