Ves al contingut principal

Credibilitat / Cartell

CREDIBILITAT. Aquests dies s’ha comentat abastament la conversa entre Jordi Xuclà, històric del grup parlamentari del PDeCAT, i la vicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría, segons la qual la popular s’hauria vantat que Moncloa està en condicions de guanyar 10-0 a les institucions catalanes el partit del primer d’octubre. La xuleria de la líder popular ha servit per empipar fins i tot gent tan moderada com l’exconseller d’economia Andreu Mas-Colell, autor d’un article memorable al respecte. Potser també ha provocat por en Xuclà, qui va protagonitzar una entrevista no gaire afortunada en la qual posava els escons del seu partit a disposició d’una possible moció de censura per a desallotjar Rajoy a partir del 2 d’octubre. No podem volar-nos la credibilitat amb tanta facilitat: el dia següent del Referèndum, tots els escons independentistes del Congrés, a les ordres de la majoria independentista a les institucions catalanes. Res més, ni menys.

CARTELL. Ha fet bé la CUP de llançar amb força la seva campanya, adreçada al seu públic, de cara al Referèndum d’Autodeterminació. És temps que tothom exposi els seus missatges. El disseny, vinculat al cartellisme dels anys vint i trenta, sembla un encert. No podem dir el mateix de la inclusió, entre els personatges representats, del president Artur Mas: sorprèn que calgui escombrar justament algú a qui fins ara es vantaven d’haver llançat a la paperera de la història. Cadascú, amb les seves obsessions, però barrejar Mas amb el Borbó, Rajoy i Florentino Pérez no sembla agumentalment molt lluït. El que sí que resulta comic és que el líder del PP de Catalunya aprofiti l’avintentesa per pujar-hi a la parra. Exclamar-se de la voluntat d’exclusió dels altres i titllar la CUP de feixista, venint d’algú que, justament, ha fet campanya a les eleccions muncipals amb enormes cartells sota el lema “Limpiando Badalona” resulta un gir veritablement entranyable.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.