Ves al contingut principal

Detenció / Dissolució

DETENCIÓ. En una altra acció (memorable per la seva alçada democràtica) de l’organisme continuador del Tribunal d’Ordre Públic, aquesta setmana, el magistrat Ismael Moreno, de l’Audiència Nacional, ha ordenat al dictat de la interpol la detenció d’un periodista turc acusat de delictes d’opinió. En concret, del gravíssim delicte d’escriure articles de premsa portant la contrària a l’autòcrata Erdogan. El Regne d’Espanya, solidari en la lluita contra el nacionalisme kurd, actua així com a lacai al servei del projecte autoritari del líder turc. El citat periodista, però, gaudeix de doble nacionalitat i passaport suec, així que els espanyols han picat ferro fred i poden sortir força malparats en la seva imatge internacional. Com tantes vegades s’esdevé en les seves relacions amb Catalunya la barreja d’incompetència i supèrbia és revela fatal en l’acció exterior espanyola. Diu el ministres Dastis que ningú ens fa cas: segur-segur que pensen dir-li a ell què faran quan declarem la indepedència en poques setmanes.

DISSOLUCIÓ. Tal i com el professor de dret Josep Costa ha posat de relleu a les xarxes aquesta setmana i l’ARA ha recollit àgilment en portada dijous, una sentència del TC sobre la llei de la funció pública basca, ha obert un veritable esvoranc en l’atrotinat casc del sistema autonòmic. L’enfonsament està asseguretat. La disposició del Constitucional estableix que ja no caldrà un recurs davant l’alt tribunal en el moment de l’aprovació de la norma autonòmica, sinó que qualsevol jutge podrà deixar-la sense efecte a criteri seu si considera que una norma de caràcter estatal aprovada amb posterioritat la contradiu. El nivell d’inseguretat jurídica al qual pot abocar una decisió d’aquesta mena serà de traca i mocador. En tot cas, definitivament, adéu a qualsevol mena de competència exclusiva per part de les autonomies i, en el cas de Catalunya, bona nit i tapa’t al sistema (entre moltes altres coses) d’immersió lingüística. Independència o dissolució.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.