Ves al contingut principal

Enfonsat / Escàndol

ENFONSAT. Us hem enfonsat el sistema aeroportuari. Deu anys després que tot l’establishment català, els de la tercera via, els del pacte, juntament amb la resta de les forces vives del país, tots junts, amb majoria social aclaparadora (aquella que cal per fer les coses bé, no com la insuficient dels independentistes), sense divisions de cap mena, es trobessin a la sala d’actes de l’IESE per reclamar una gestió d’Aena amb direcció pròpia i catalana, deu anys després, segons sembla, som exactament on érem. L’autodeterminació també està prohibida a nivell aeroportuari. És més, la revenja per intentar-la està servida. Primer va ser la calculada inadaptació dels controls de frontera a una nova normativa de la UE, adequadament ignorada pel virrei Millo. Ara, una vaga dels serveis de control de seguretat d’una empresa contractada a 27 aeroports espanyols, però que, vés quina casualitat, només afecta el del Prat. L’Operació Catalunya continua per altres mitjans.

ESCÀNDOL. La democràcia espanyola es dessagna minut a minut. Aquesta setmana hem sabut que un forat informàtic ha deixat al descobert dades d’alta protecció legal relatives a 150.000 expedients judicials en curs. A Òmnium i l’Assemblea una enquesta voluntària i el robatori de dades d’associats practicat pel mateix CNI li han costat en els darrers anys multes per valor de centenars de milers d’euros. Naturalment, el govern espanyol no assumeix ara cap responsabilitat. El cas ha servit perquè sortís a la llum pública un nou fet degradant: qui custodia i gestiona les dades de LexNET, l’aplicatiu en qüestió, és el Ministerio de Justicia espanyol, és a dir, que el govern té sota la seva dependència jeràrquica els mitjans per conèixer la informació continguda en la tramitació de qualsevol expedient judicial. Una nova contribució a la divisió de poders a Espanya: un estat on el poder s'exerceix de manera cada dia més arbitrària.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…