Ves al contingut principal

Enfonsat / Escàndol

ENFONSAT. Us hem enfonsat el sistema aeroportuari. Deu anys després que tot l’establishment català, els de la tercera via, els del pacte, juntament amb la resta de les forces vives del país, tots junts, amb majoria social aclaparadora (aquella que cal per fer les coses bé, no com la insuficient dels independentistes), sense divisions de cap mena, es trobessin a la sala d’actes de l’IESE per reclamar una gestió d’Aena amb direcció pròpia i catalana, deu anys després, segons sembla, som exactament on érem. L’autodeterminació també està prohibida a nivell aeroportuari. És més, la revenja per intentar-la està servida. Primer va ser la calculada inadaptació dels controls de frontera a una nova normativa de la UE, adequadament ignorada pel virrei Millo. Ara, una vaga dels serveis de control de seguretat d’una empresa contractada a 27 aeroports espanyols, però que, vés quina casualitat, només afecta el del Prat. L’Operació Catalunya continua per altres mitjans.

ESCÀNDOL. La democràcia espanyola es dessagna minut a minut. Aquesta setmana hem sabut que un forat informàtic ha deixat al descobert dades d’alta protecció legal relatives a 150.000 expedients judicials en curs. A Òmnium i l’Assemblea una enquesta voluntària i el robatori de dades d’associats practicat pel mateix CNI li han costat en els darrers anys multes per valor de centenars de milers d’euros. Naturalment, el govern espanyol no assumeix ara cap responsabilitat. El cas ha servit perquè sortís a la llum pública un nou fet degradant: qui custodia i gestiona les dades de LexNET, l’aplicatiu en qüestió, és el Ministerio de Justicia espanyol, és a dir, que el govern té sota la seva dependència jeràrquica els mitjans per conèixer la informació continguda en la tramitació de qualsevol expedient judicial. Una nova contribució a la divisió de poders a Espanya: un estat on el poder s'exerceix de manera cada dia més arbitrària.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…