Ves al contingut principal

Escletxa / Expressió

ESCLETXA. Una ofensiva de la direcció de Podemos en l’intent de liquidar Albano-Dante Fachín s’ha desfermat aquests dies amb una violència espectacular. El respecte dels de Pablo Iglesias por la plurinacionalitat és tal (amb ministeri o sense) que malden per fulminar des de la metròpoli el líder discrepant de la colònia. Tot i que l’agost són dates difícils per als moviments polítics, hi ha pressa, molta, moltíssima urgència. És imprescindible tancar aquesta fuita d’aigua en la numantina posició dependentista de boicot, per terra, mar i aire, al Referèndum d’Autodeterminació convocat per la majoria parlamentària a Catalunya. Que Albano-Dante Fachín continui cridant a la participació amb l’objectiu de desbordar el Règim del 78 és completament inadmissible. Cal acabar amb ell abans que comenci la campanya. I per desgràcia, amb els Comuns aplaudint des de la plaça i animant el botxí, serà difícil que el seu cap no rodi en pocs dies.

EXPRESSIÓ. Tots els estaments del Règim fan olor de podrit. Mentre els grans lladres dels anys de crisi (feliços deu anys d’aniversari!) continuen campant lliures, l’Audiència Nacional endega els procediments per obrir judici oral contra Santiago Espot per la seva implicació en la multitudinària xiulada al Borbó de la Final de Copa de 2015. La Fiscalia, amb dependència orgànica del govern espanyol, demana per a l’activista independentista una multa de 14.000 euros. La caiguda pel pendent de la degradació democràtica continua endavant: ara fent víctima la llibertat d’expressió. El cas reclama almenys tres vies d’acció: la unitat de tot l’independentisme en suport de qui és perseguit, retreure als “amics” espanyols la manca de solidaritat en un cas que denota com l’Estat on som tomba cada dia cap a l’autoritarisme i, finalment, la denúncia internacional d’un cas que implica un fenomen universal com és el Barça: perquè no fer-ho durant la Supercopa?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…