Ves al contingut principal

Espai / Garanties

ESPAI. Mentre les inscripcions a la Diada d’enguany creixen a bon ritme (o precisament pels nervis que està provocant), l’alcalde de Tarragona ha prohibit (i rectificat a correcuita) alguns actes de celebració de l’Onze de Setembre als llocs històrics de la ciutat. Ballesteros, amb el PP com a crossa de govern, competeix amb Àngel Ros i el govern socialista de Lleida maridat amb Ciudadanos, a veure qui la fa més grossa al servei del manteniment del Règim. La reculada de drets que planteja cada dia el dependentisme és un bon avís per a navegants: si l’independetisme és derrotat l’arranament serà total. Per això fa tanta “gràcia” la capacitat d’anàlisi del gurú Miquel Iceta: després de l’1-O d’octubre, diu, la reforma constitucional caurà pel seu propi pes. I tant, ben segur que els amos de la plantació, després d’avortar a cops la fugida en massa dels esclaus, tindran molts incentius per pactar-hi noves condicions de treball.

GARANTIES. Les carreres del Govern espanyol per ordenar al TC que actuï són dignes dels Campionats Mundials d’Atletisme que se celebren des d’ahir a Londres. Aquesta setmana hem vist com els magistrats de l’havà a la Maestranza havien d’interrompre les seves vacances (això sí que no ens ho perdonaran mai) per a reunir-se mitja hora i admetre a tràmit la demanda del govern del PP contra la Reforma del Parlament de Catalunya, l’únic d’autonòmic al qual es priva des d’ara de la capacitat d’aprovar legislació en lectura única, un procediment vigent també al Congrés i al Senat. Una suspensió aquesta sí, unilateral i exprés. Una nova mostra de les garanties d’igualtat de tots els ciutadans espanyols davant la llei. Una altra aplicació de la doctrina, tan insòlita jurídicament, del dret preventiu. El context adequat per prohibir-nos el vot, no fos cas que guanyessin els contraris. Una democràcia exemplar.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.