Ves al contingut principal

Espai / Garanties

ESPAI. Mentre les inscripcions a la Diada d’enguany creixen a bon ritme (o precisament pels nervis que està provocant), l’alcalde de Tarragona ha prohibit (i rectificat a correcuita) alguns actes de celebració de l’Onze de Setembre als llocs històrics de la ciutat. Ballesteros, amb el PP com a crossa de govern, competeix amb Àngel Ros i el govern socialista de Lleida maridat amb Ciudadanos, a veure qui la fa més grossa al servei del manteniment del Règim. La reculada de drets que planteja cada dia el dependentisme és un bon avís per a navegants: si l’independetisme és derrotat l’arranament serà total. Per això fa tanta “gràcia” la capacitat d’anàlisi del gurú Miquel Iceta: després de l’1-O d’octubre, diu, la reforma constitucional caurà pel seu propi pes. I tant, ben segur que els amos de la plantació, després d’avortar a cops la fugida en massa dels esclaus, tindran molts incentius per pactar-hi noves condicions de treball.

GARANTIES. Les carreres del Govern espanyol per ordenar al TC que actuï són dignes dels Campionats Mundials d’Atletisme que se celebren des d’ahir a Londres. Aquesta setmana hem vist com els magistrats de l’havà a la Maestranza havien d’interrompre les seves vacances (això sí que no ens ho perdonaran mai) per a reunir-se mitja hora i admetre a tràmit la demanda del govern del PP contra la Reforma del Parlament de Catalunya, l’únic d’autonòmic al qual es priva des d’ara de la capacitat d’aprovar legislació en lectura única, un procediment vigent també al Congrés i al Senat. Una suspensió aquesta sí, unilateral i exprés. Una nova mostra de les garanties d’igualtat de tots els ciutadans espanyols davant la llei. Una altra aplicació de la doctrina, tan insòlita jurídicament, del dret preventiu. El context adequat per prohibir-nos el vot, no fos cas que guanyessin els contraris. Una democràcia exemplar.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…