Ves al contingut principal

Feinada / Giragonses

FEINADA. Fan peneta i tot. El propòsit de convèncer una majoria social que un referèndum és antidemocràtic és propi dels treballs d’Hèrcules. Rajoy llança la proclama davant el Borbó hereu del franquisme. Cal assaltar la lògica més bàsica cada dia, sense treva. Girar la realitat del revès, sacsejar-la amb força i veure què hi cau. Desbarrar sense parar mastegant xicle, com quan Andrea Levy es declara revolucionària. Amenaçar com un xulo si ets en Xavier García Albiol. Però, sense dubte, un dels moments més embogits de la gran comèdia anti-referèndum del dependentisme, representada amb desesperació creixent dia a dia, és l’interpretat als micròfons de Catalunya Ràdio per Alejandro Fernández, el magne líder popular tarragoní i portaveu parlamentari: que el guardià de la plantació, en nom del seu amo de la metròpoli, titlli de supremacistes els mateixos esclaus supera amb escreix tot el que havíem conegut fins ara en matèria teatral.

GIRAGONSES. L’esforç del dependentisme per amagar els efectes de la dependència sobre l’existència dels catalans han fet fallida aquests dies, de manera espectacular, crua, sagnant, amb motiu de les vagues de les empreses de seguretat contractades per Aena per a controlar l’accés de viatgers a l’Aeroport de Barcelona-El Prat. L’espectacle de la corrua de dirigents populars i la seva premsa mamporrera acusant la Generalitat d’inacció han estat veritablement surrealista. En contrast, l’ANC ha llançat una campanya al mateix aeroport i a les xarxes per a explicar tothom que contràriament al que pretén la propaganda dependentista, aquest no és un problema identitari, sinó de voluntat d’exercir el poder. Ras i curt, en aquest cas, volem gestionar les nostres infraestructures i competir amb tothom en condicions d’igualtat. Estem convençuts que podem fer-ho i aquests dies, a desgrat de la metròpoli i els seus lacais a la colònia, això és molt, massa evident.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…