Ves al contingut principal

Humiliar / Mentir

HUMILIAR. Hi ha molts nervis perquè cada dia tenen més clar que això nostre és imparable. L'obligació de la presentació setmanal de la certificació de la despesa, amb amenaça de suspendre el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) demostra fins a quin punt d'absurd estan disposats a arribar amb els seus pals de cec. Es tracta d'humiliar. D'exclamar un desesperat aquí manem nosaltres. Només així s'entén que exigeixin una llista dels funcionaris de la Generalitat implicats en la gestió de 183 unitats administratives de la Generalitat, la composició de les quals és pública i notòria. Demanen dades que són públiques. No volen ni haver de fer l'esforç de buscar-les. És una estratègia desesperada: tot i les seves amenaces patrimonials, al davant tenen un Govern i una administració disposats a plantar-los cara. La fermesa del vicepresident Junqueras negant-se a donar cap nom, n'és bona mostra.

MENTIR. Algunes entrades d'aquest Temps de Sedició semblen el dia de la marmota. Però és que cal insistir-hi. Una podria consagrar-se setmanalment a descriure el pou de descrèdit en el qual s'enfonsen, cada setmana una mica més, els mitjans de l'establishment dependentista. És esfereïdor. Aquesta setmana hem tingut dos claríssims exemples. El primer, la no-dimissió del director del Servei Territorial d'Agricultura de Tarragona, anunciada amb trompetes per "La Vanguardia", com un símbol de la suposada lenta disgregació del Govern, negada immediatament pel protagonista, que el diari comtal va despenjar i readaptar al cap d'hores i l'anunci de la qual encara és twitter, per a vergonya del mitjà, sense que els homes del comte es dignin a retirar-la. El segon, la interpretació falsa de la relació entre el Diplocat i Nacions Unides anuncia per "El País" i repicada per tots els mitjans d'aquí i d'allà de manera radicalment esbiaixada. Quan no tenen res per a desacreditar-nos, s'ho inventen.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.