Imatge / Independència

IMATGE. El comportament de la Casa Reial arran dels atemptats ha estat un dels elements més vomitius que hem vist aquests dies. Costa de creure i tot. Qui els aconsella? L’aprofitament descarnat resulta difícilment qualificable sense incórrer en delictes que porten directament a l’Audiència Nacional. La petició expressa de poder captar fotografies amb les víctimes, el comerç d’imatges amb nens i l’exhibició de cares demacrades a la premsa del cor. Fa moltíssima vergonya. Ha fet molt bé el Departament d’Afers Socials i Famílies de la Generalitat de demanar-los que retirin de la xarxa les imatges amb criatures. La Casa Reial ha respost que tenia permis per difondre-les, dels afectats i dels centres hospitalaris. I què! Però no veuen la manca d’ètica que representen. Desenes d’autoritats de tota mena han visitat els ferits i les seves famílies, però les úniques imatges que hem vist als mitjans han estat les dels borbons. Són uns campions. 

INDEPENDÈNCIA. Així va anar la primera vegada. I la història, diuen, sempre torna. És curiós. Després de successives ràzzies estivals contra el comtat de Barcelona, l’any 985 el gran cabdill sarraí Almansor preparà un gran exèrcit que travessà les fronteres del Califat de Còrdova i penetrà al comtat derrotant a camp obert Borrell II sortit d’emergència a enfrontar-s’hi. Els musulmans iniciaren l’atac a Barcelona llançant amb una màquina de setge sobre la ciutat els cinc-cents caps dels cristians morts en combat. El saqueig fou intens i destructiu, tot i la demanda catalana d’ajut al rei franc. El 988, Borrell II, a la vista del desemparament del qual havien estat objecte optà per no renovar el pacte de vassallatge amb Hug Capet, fet que suposà la independència de fet dels comtats sota el seu poder. No em negareu que la segona independència, cinc-cents caps a banda, no té una semblança sorprenent.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas