Ves al contingut principal

Intoxicar / Lleis

INTOXICAR. Com gairebé sempre, al dictat de la premsa madrilenya (a veure si no serà simple casualitat?), el dependentisme s’ha llançat aquesta setmana a la jugular a compte d’un informe extern encomanat per l’Ajuntament de Sabadell a un historiador al voltant de l’adequació entre el nomenclator de la ciutat i la Llei de la Memoria Històrica. La proclama: l’independentisme vol eliminar el nom de Manuel Machado dels carrers de Catalunya. Joan Coscubiela i Lluís Rabell, com sempre, en la punta de llança de l’atac, no han dubtat a parlar de “neteja ètnica simbòlica” per referir-s’hi. Sentir el portaveu dels QWERTY defensar el sentit que Sabadell mantingui carrers dedicats als mites de l’espanyolisme historiogràfic més tronat o els dels pantans construÏts per Franco ha estat deliciós. L’odi del duet Coscubiela-Rabell a la CUP i ERC portat a l’extrem de col·laborar en el desprestigi d’un equip de govern on també hi és ICV. Tot s’hi val.

LLEIS. El discurs de la legalitat fa aigües per tot arreu. L’estat espanyol i els defensors del règim l’utilitzen només com un simple instrument interessat. Sempre a la més pura conveniència. Aquesta setmana, s’han conegut nous detalls sobre la venda i extracció de Catalunya d’un petit bressol de plata procent del monestir de Sixena. Resulta que es tracta d’una peça que va ser catalogada com a bé integrant del Patrimoni Cultural Català en 1994, però que va acabar a mans d’una família particular, cedit per les monges del monestir, i que ara té un acord de venda amb el Govern aragonès, que l’ha dipositat a Saragossa. I resulta que aquí, l’obligació que estableix la Llei del Patrimoni Cultural Català que el Departament de Cultura de la Generalitat, amb competències plenes en la matèria, autoritzi qualsevol moviment d’un bé catalogat, les autoritats judicials i polítiques aragoneses sí se la poden saltar com i quan vulguin.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…