Ves al contingut principal

Irreformable / Memòria

IRREFORMABLE. A la vista del darrer CIS alguns dels Comuns fan com si tornessin a veure la llum. No cola. El cert és que si la suma dels grans partits del Règim del 78, el PPSOECs, va enlairar-se fins el 68,7% en les generals de 2016, ara la suma dels tres resta, pètria, en un 68,2%. Per més voltes que hi vulguin donar, el cert és que no existeix cap possibilitat real de canviar res a Espanya. Quan els independentistes els diem que és irreformable, els Comuns s’indignen. S’entesten a no mirar de fit a fit la realitat: els partidaris de mantenir l’statu quo i de disminuir o liquidar les escorrialles d’autonomia que resten totalitzen un 67,7% dels espanyols (catalans i bascos inclosos!), és a dir, els mateixos que donen suport al Règim. Conclusió: Espanya està encantada de ser com és, és a dir, tal i com l’ha afaiçonat la majoria demogràfica castellana al llarg dels darrers cinc segles.

MEMÒRIA. Són dos tipus de democràcies enfrontades a les seves responsabilitats davant un passat marcat pel feixisme. Uns l’assumeixen i combaten llurs rebrots amb la màxima contundència. Els altres, fan veure que l’ignoren (se’n desenten a l’hora d’admetre les seves obligacions) perquè en realitat se’n saben hereus. A Alemanya, dos turistes xinesos són detinguts per la policia de Berlín per fotografiar-se davant del Reichstag braç en alt i han de pagar 500 euros de fiança cadascun per a sortir en llibertat; a Espanya, fa poques setmanes els amics d’un ministre franquista a qui ningú ha exigit responsabilitats l’acomiaden amb la salutació feixista. També, des de fa pocs dies, la Fundació Francisco Fanco, perceptora de subvencions públiques (150.000 euros dels pressupostos generals de l’Estat) es dedica a l’exhibició del feixisme des de l’antic patrimoni del dictador, al Pazo de Meirás. L’assumpció o no del passat delata els valors que dominen el present.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…