Ves al contingut principal

Llei / Mentir

LLEI. A falta de poc més de cinquanta dies per a la jornada més important de la història de Catalunya (ara sí, que l’escepticisme catalanesc no us privi de paladejar la immensa fortuna de viure aquests dies en que farem efectiu el nostre dret a l’autodeterminació!), molts diputats de Junts pel Sí han volgut difondre a les xarxes socials la seva imatge signant la Llei del Referèndum, just abans de presentar-la dilluns al registre del Parlament de Catalunya. Tot i els intents legalistes d’aturar-ne la tramitació, a partir del 16 d’agost, la Mesa de la cambra catalana donarà curs a la iniciativa, que serà aprovada, segons sembla, a primers de setembre. És possible que el govern espanyol intenti activar la bomba de la desconnexió durant la segona quinzena d’agost, amb l’objectiu de posar a prova la capacitat mobilitzadora de l’independentisme en el moment menys propici possible. Com sempre, marcar el temps i continuar endavant. 

MENTIR. Albert Rivera encarna la desesperació del dependentisme: a manca de cap argument constructiu, impotents per a oferir-hi absolutament res (ni tan sols un sistema de finançament que redueixi una mica, només una mica, l’espoli), cal recórrer a la mentira més burda per denigrar l’adversari. A les xarxes socials, a rebuf del gran comissari Enric Hernández, s’ha esforçat aquesta setmana de manera patètica per associar l’independentisme amb la “kale borroka” (mentre el sicari de Planeta ho feia directament, encara més pel boc gros, amb els “abertzales”). Fins al punt d’inventar-se la crema de diversos autobusos a Barcelona. Una cosa és no compartir determinades formes de lluita al carrer de la CUP i una de molt diferent intentar construir-hi un món paral·lel, com sempre, pensat més en clau espanyola que cap altra cosa. Es tracta de convèncer l’electorat conservador espanyol de la maldat de l’anticapitalisme: un esforç ben senzill.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…