Ves al contingut principal

Llei / Mentir

LLEI. A falta de poc més de cinquanta dies per a la jornada més important de la història de Catalunya (ara sí, que l’escepticisme catalanesc no us privi de paladejar la immensa fortuna de viure aquests dies en que farem efectiu el nostre dret a l’autodeterminació!), molts diputats de Junts pel Sí han volgut difondre a les xarxes socials la seva imatge signant la Llei del Referèndum, just abans de presentar-la dilluns al registre del Parlament de Catalunya. Tot i els intents legalistes d’aturar-ne la tramitació, a partir del 16 d’agost, la Mesa de la cambra catalana donarà curs a la iniciativa, que serà aprovada, segons sembla, a primers de setembre. És possible que el govern espanyol intenti activar la bomba de la desconnexió durant la segona quinzena d’agost, amb l’objectiu de posar a prova la capacitat mobilitzadora de l’independentisme en el moment menys propici possible. Com sempre, marcar el temps i continuar endavant. 

MENTIR. Albert Rivera encarna la desesperació del dependentisme: a manca de cap argument constructiu, impotents per a oferir-hi absolutament res (ni tan sols un sistema de finançament que redueixi una mica, només una mica, l’espoli), cal recórrer a la mentira més burda per denigrar l’adversari. A les xarxes socials, a rebuf del gran comissari Enric Hernández, s’ha esforçat aquesta setmana de manera patètica per associar l’independentisme amb la “kale borroka” (mentre el sicari de Planeta ho feia directament, encara més pel boc gros, amb els “abertzales”). Fins al punt d’inventar-se la crema de diversos autobusos a Barcelona. Una cosa és no compartir determinades formes de lluita al carrer de la CUP i una de molt diferent intentar construir-hi un món paral·lel, com sempre, pensat més en clau espanyola que cap altra cosa. Es tracta de convèncer l’electorat conservador espanyol de la maldat de l’anticapitalisme: un esforç ben senzill.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…