Ves al contingut principal

Menyspreable / Patrimoni

MENYPREABLE. Un dels responsables de les cerimònies olímpiques i ex-candidat a la presidència del Barça, el publicista Lluís Bassat s'ha despatxat aquesta setmana amb una declaracions impresentables. A mesura que ens apropem al dia D la capacitat del dependentisme per perdre els papers sembla anar creixent de manera preocupant. Ensumen la derrota. El raonament ve substituït pel simple estirabot. Diu Bassat que els catalans hem passat de ser vistos amb admiració al menyspreu. De tal afirmació, que no sembla congeniar massa bé amb l'atenció que ens deparen els mitjans internacionals (aquesta setmana, portada, dues pàgines i editorial a "Le Figaro", per exemple), destaca sobretot el seu caràcter localista espanyol. Representa que l'opinió dels catalans es basa en la retina dels ulls de l'espanyol ofès. És el moment en el qual es percep clarament que, passant per internacional, hi ha gent que guipa la realitat exclusivament des del nacionalisme espanyol més tronat.

PATRIMONI. Cal que comencem a actuar com a un estat. Les obres procedents del monestir de Sixena, venudes fa molts anys per l'antic cenobi, conservades i actualment dipositades al Museu Diocesà de Lleida són el darrer objecte de requisa. Efectivament, mentre no declarem la independència, una jutgessa d'Osca pot establir que una part d'aquelles peces d'art és propietat de qui sigui. Perfecte. Però es tracta d'obres catalogades, que formen part d'una col·lecció integrada al Catàleg del Patrimoni Cultural Català. I per a disgregar-la cal la preceptiva autorització del Departament de Cultura (article 45.1 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català). Que se sàpiga, el Govern de Catalunya no ha autoritzat aquesta dissolució de la col·lecció del museu lleidatà i per tant la seva imposició per part dels òrgans judicials és completament il·legal. En aquest cas, com en molts d'altres, convé que no ens deixem trepitjar pel matonisme creixent de la (in)justícia espanyola.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…