Ves al contingut principal

Menyspreable / Patrimoni

MENYPREABLE. Un dels responsables de les cerimònies olímpiques i ex-candidat a la presidència del Barça, el publicista Lluís Bassat s'ha despatxat aquesta setmana amb una declaracions impresentables. A mesura que ens apropem al dia D la capacitat del dependentisme per perdre els papers sembla anar creixent de manera preocupant. Ensumen la derrota. El raonament ve substituït pel simple estirabot. Diu Bassat que els catalans hem passat de ser vistos amb admiració al menyspreu. De tal afirmació, que no sembla congeniar massa bé amb l'atenció que ens deparen els mitjans internacionals (aquesta setmana, portada, dues pàgines i editorial a "Le Figaro", per exemple), destaca sobretot el seu caràcter localista espanyol. Representa que l'opinió dels catalans es basa en la retina dels ulls de l'espanyol ofès. És el moment en el qual es percep clarament que, passant per internacional, hi ha gent que guipa la realitat exclusivament des del nacionalisme espanyol més tronat.

PATRIMONI. Cal que comencem a actuar com a un estat. Les obres procedents del monestir de Sixena, venudes fa molts anys per l'antic cenobi, conservades i actualment dipositades al Museu Diocesà de Lleida són el darrer objecte de requisa. Efectivament, mentre no declarem la independència, una jutgessa d'Osca pot establir que una part d'aquelles peces d'art és propietat de qui sigui. Perfecte. Però es tracta d'obres catalogades, que formen part d'una col·lecció integrada al Catàleg del Patrimoni Cultural Català. I per a disgregar-la cal la preceptiva autorització del Departament de Cultura (article 45.1 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català). Que se sàpiga, el Govern de Catalunya no ha autoritzat aquesta dissolució de la col·lecció del museu lleidatà i per tant la seva imposició per part dels òrgans judicials és completament il·legal. En aquest cas, com en molts d'altres, convé que no ens deixem trepitjar pel matonisme creixent de la (in)justícia espanyola.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…