Ves al contingut principal

Retrats / Reunió

RETRATS. Ho assenyalen totes les enquestes i ho diu cada convocatòria fracassada en família: el gran problema dels del no (que són molts, més d’1,5 milions de catalans) és la seva increïble incapacitat per a la mobilització al carrer. Compte que aquest fet pot acabar resultant força decisiu: esperen que papa estat els hi resolgui el tema. La darrera demostració la varem tenir dilluns amb motiu de la contramanifestació en defensa de la Guàrdia Civil, davant la caserna de la Travessera de Gràcia de Barcelona. A primer cop d’ull, semblava arriscada la convocatòria de la CUP, però el cert és que la galeria dels horrors organitzada pels defensors de la benemèrita va compensar-ho. La composició, pura mel. L’habitual mixtura entre càrrecs locals del PP amb ventalls “rojigualda”, falangistes de braç en alt i bandera roig-negra, i macarres amenaçant de mort els mitjans. Set anys després de l’esclat de tot plegat, continuen sortint al carrer els de sempre.

REUNIÓ. Aquesta setmana Mariano Rajoy s’ha reunit amb el cap de l'Estat. Sí, ho heu llegit bé. No em refereixo a la tradicional trobada amb el borbó al Palau de Marivent, no. Parlo de la cita entre el líder del PP i qui realment mana a Espanya, Florentino I d’ACS, el veritable rei dels interessos de la classe dirigent del Règim del 78 hereva del franquisme. Resulta que, com ja va passar amb Endesa, inversors italians han llançat una OPA sobre la companyia Abertis. El president del Madrid, en defensa dels interessos d’Espanya que, naturalment, com sempre, es confonen cent per cent amb els seus personals i de llotja, prepara una contraoferta per mantenir la concessionària dels ous d’or a mans espanyoles. Naturalment, Moncloa se saltarà, com de costum, les directives europees que calgui per salvar la situació d’alerta nacional. I d’aquí poc els catalans tindrem un nou honor: el de pagar peatges a sa majestat Florentino.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…