Ves al contingut principal

Sentiment / Victòria

SENTIMENT. A mi em sembla respectable. Em sento espanyol i punt. No acabo d'entendre perquè creuen que en una República Catalana algú no podrà sentir-se tan espanyol com vulgui, però és la seva pell. És, aquest, bàsicament, el de preservar la unitat d'Espanya per sobre de qualsevol altra consideració, el motiu pel qual els que ho faran, votaran no el primer d'octubre. Així ho ha reflectit una vegada més la darrera enquesta del CEO. Però quan no apel·la als sentiments, com en el manifest dels de sempre (de Joan Manuel Serrat a Isabel Coixet), l'argumentari pseudo-intel·lectual-legalista per justificar el boicot al referèndum comença a fer força llàstima. De fet, als del no, el bolado se'ls està desfent a les mans com un gelat i hom es pregunta si no hauran de córrer al final a fer campanya, quan la impressió que la participació l'1-O serà molt significativa els convenci que la seva absència facilita l'escac i mat. 

VICTÒRIA. Les darreres enquestes del CEO i el diari ARA posen al damunt l'escenari somiat per l'independentisme. Els contraris a la plena llibertat nacional de Catalunya (havent pogut guanyar el Referèndum amb una campanya respectuosa amb els catalans) ben a prop de perdre'l com a resultat del seu boicot a la democràcia. És tan-tan-tan simbòlic! Efectivament, la campanya d'enfangament de cada passa cap a la independència i de boicot a la democràcia dóna els seus fruits i el desig genèric d'independència perd força (3 punts al CEO). En canvi, la mateixa estratègia de permanent joc subterrani del no, com a revers, assegura que mai serà capaç de guanyar a les urnes, l'única manera democràticament sostenible de fer-ho. Les darreres dades, molt contundents: amb una participació situada entre el 55 i el 64% del cens (força notable per a un referèndum) el sí se situaria entre el 69,8 i el 78,2% dels vots. Ho tenim a tocar.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…