Ves al contingut principal

Propaganda / Quietisme

PROPAGANDA. En els nostres temps d’hiperconnectivitat, la responsabilitat dels mitjans continua essent enorme, especialment en circumstàncies tan especials com les que hem viscut aquests dies. Treballar al servei de la veritat i de la democràcia, evitant convertir-se en portaveu dels missatges que els adversaris de la veritat i la democràcia lluiten per dinfondre, de l’odi que volen inocular a la societat. Per això va resultar bastant sorprenent comprovar de quina manera algunes televisions i mitjans digitals (inclòs el TN de TV3) difonien en “prime time” un video d’Estat Islàmic reivindicant els atacs de Barcelona i Cambrils i advertint Al-Andalus que la seva lluita per recuperar el domini de la península no s’acabarà mai. L’afany per aconseguir un clic o un espectador més no pot passar per difondre la fastigosa propaganda del terrorisme. Més encara quan, com en el cas on es trobem, Estat Islàmic basa una part de la seva força en l’impacte visual de les seves proclames.

QUIETISME. L’habitual paràlisi del president del govern espanyol ens va salvar del penúltim cartutx per a evitar la independència. Diuen que no n’era partidari, però es veu que la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría anava boja la nit dels atemptats per convèncer els seus propis i el PSOE de la conveniència d’elevar l’alerta terrorista a nivell cinc i amb això forçar el desplegament de l’exèrcit als llocs clau de Catalunya. Si Rajoy no hagués estat de vacances a Lugo, potser el govern espanyol podria haver-se reunit d’urgència en les primeres hores posteriors a l’atropellament i actuar sense contemplacions. Amb el pas de les hores i l’acció efectiva del govern català damunt del terreny, l‘oportunitat es va esfumar. Naturalment, només el temps dirà, però potser, en un sentit i en un altre (eficiència catalana i desmenjament espanyol), les hores immediatament posteriors a l’atropellament mortal i fins a l’acció de Cambrils van ser molt, però molt decisives.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…