Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2017

Fugida / Marginat

FUGIDA. Inés Arrimadas se’ns en va. No ha quallat com a màxima representant del dependentisme a Catalunya. Tot i gaudir del reconeixement oficial com a cap de l’oposició, són en realitat els QWERTY, amb l’hàbil corredor Joan Coscubiela al capdavant, els qui realment actuen com a assot del Govern de Junts pel Sí; fins i tot Xavier García Albiol, amb els seus estirabots grandiloqüents, supera Arrimadas en efectisme i la deixa gairebé sempre en segon terme. Ara, Albert Rivera se l’emporta perquè actuï com a portaveu del partit taronja a nivell espanyol. Una candidata a la Generalitat de portaveu a Madrid. Es tracta d’un greu error de Ciudadanos. Significa donar la idea que ja no té marge per créixer a Catalunya. Que aquí els resta poca cosa a fer. Que la batalla està perduda. Com a independentista em sembla un autèntic regal.
MARGINAT. No només han estat les informacions sobre el canvi climàtic o els drets del col·lectiu de LGTB. El nou president dels Estats Units, Donald Trump, ràpid co…

Descomunal / Escrúpols

DESCOMUNAL. En una nova entrevista per a emmarcar, on s’assenyalava la pluja com a única solució a l’encariment del preu de l’electricitat, Mariano Rajoy admetia dijous que la sola concessió a Catalunya d’un règim econòmic especial, semblant al concert econòmic basc, provocaria maldecaps descomunals al sosteniment de la hisenda espanyola. És la coherència habitual: es nega l’existència de l’espoli fiscal (fins i tot es caricaturitza amb la fórmula ridícula del “Espanya ens roba”), al contrari, s’argumenta que és l’Estat espanyol qui està sostenint a través del FLA la Generalitat de Catalunya (per exemple, Enric Millo a Can Terribas en una entrevista el dia abans), però tot seguit s’avalua com a impossible un règim d’autogestió catalana de la recaptació tributària. Francament, el president espanyol hauria de contactar amb el nou “think tank” que prepara Pepe Borrell, perquè li expliqués “las cuentas y los cuentos” d’aquests maldecaps descomunals.
ESCRÚPOLS. El nou delegat del Govern es…

Canguelo / Denunciar

CANGUELO. El suposat informe del CNI sobre Catalunya que és al damunt de la taula de Mariano Rajoy, filtrat aquesta setmana per Carlos Dávila, avisa que fem forat a Europa. Que els delegats del nostre Govern fan bona feina. Que el monòleg legalista de les autoritats espanyoles és massa difícil de vendre. Els països del nord i escandinaus, de sòlida tradició democràtica i els de l’est, de recent creació, són prou sensibles a respectar la voluntat majoritària que es va expressar el 27-S. I espera. Espera que el control efectiu del territori el duguin a terme les autoritats catalanes: veuran quina és la reacció dels estats, com ara França o Alemanya, amb milers de milions d’euros en inversions i milers d’empreses operant cada dia des de Catalunya. El govern espanyol té cada dia més por, perquè sap que s’acabarà quedant sol i la humiliació serà insuportable. Un altre 1898.
DENUNCIAR. L’episodi de Mortadelo entrant de nit i per la finestra al despatx del Conseller de Justícia retrata un no…

Amics / Anuncis

AMICS. La carta de principis de setmana d’Esteban González Pons, eurodiputat del PP, als seus col·legues de grup parlamentari europeu resultava xocant: capaç de comparar la presència dels màxims representants del Govern de Catalunya amb la presentació d’un llibre i d’aviar qui assisteixi que avalaria l’exercici de l’autodeterminació dels catalans. Tot alhora no pot ser. El que més gràcia m’ha fet del baix nivell argumental de la missiva és aquell moment en el qual els demanava “com a amic” que col·laboressin al boicot. Realment, fan molta peneta: adreçar-se en aquells termes, de col·lega castís, a gent que sap i practica cada dia que la política internacional només coneix d’interessos. De moment, gràcies a tant escarafall per un afer intranscendent, ara tothom ja sap a la capital comunitària que el diàleg que propugna el govern espanyol consisteix a intentar no deixar-te parlar.
ANUNCIS. Des de Ciudadanos, mancats penosament d’arguments per justificar l’exercici més bàsic de la democr…

Rigor / Tarajal

RIGOR. Andreu Barnils ens oferia una excel·lent peça a Vilaweb, tot comentant una afirmació del nou responsable de formació de CCOO a nivell espanyol, l’exlíder reubicat d’Iniciativa, Joan Herrera. Gairebé al mateix temps que Joan Oliu, president del Banc de Sabadell, ens tornava a amenaçar com ja va fer en vespres del 27-S, l’ecosocialista afirmava que l’independentisme no ha penetrat a la classe obrera. Barnils mostrava empíricament de quina manera els partits partidaris de fundar un estat català havien superat el 50% dels vots en vuit de les deu comarques amb pitjor renda per càpita del país. Estudis semblants s’han fet per municipis. Contra els que es pugui pensar, els del Barcelonès, el Baix Llobregat o el Vallès Occidental, no són ni de bon tros els municipis amb menys nivell de renda del país. Però ja se sap que un pobre catalanoparlant, no és el mateix que un pobre d’origen espanyol. 
TARAJAL. Els diputats de Podem Marta Sibina i Albano-Dante Fachín van promocionar amb força l…

Recompte / REJUPROES

RECOMPTE. De manera potser involuntària el president Puigdemont va recuperar una possibilitat que hem debatut sovint. Atès que el govern espanyol repeteix com a lloro que la sobirania (què caram, guanyada històricament a sang i foc, assassinat i exili) ateny a tots els espanyols, estaria bé enfonsar el seu argument oferint que sí, que es faci un referèndum arreu d’Espanya preguntant sobre la qüestió. Certament, tal i com recordava Oriol Junqueras a la insuportable i narcisista Ana Pastor, l’autoentrevistadora, és un fet que no ha succeït mai, que la metròpoli voti sobre la independència de la colònia, bé podríem innovar també en això. Al cap i a la fi, el que cal és que ens puguem comptar (naturalment, els interessats, els catalans) en un referèndum reglat i que apliquem el resultat. Tindrien una excusa menys en el seu ja de per sí pobríssim argumentari per evitar l’exercici de la democràcia a Catalunya.
REJUPROES. La ministra María Dolores de Cospedal prepara l’anomenat REJUPROES el …

Ortografia / Policia

ORTOGRAFIA. Gran safareig als mitjans unionistes perquè el president fa ver tres errades ortogràfiques en la seva famosa missiva a Mariano Rajoy. Aquella en la qual, carregat d’una dignitat que és molt d’agrair, explicava el perquè de la seva absència a la conferència de presidents autonòmics. Les forces polítiques dependentistes han aprofitat per faltar-li al respecte oferint aquell espectacle digne de commiseració de qui, mancat d’arguments democràtics de fons, ha de recórrer a desqualificacions personals. Però, canviem les tornes, pensem només per un moment que passaria si des de l’independentisme ens dediquéssim a riure dels alts personatges del dependentisme català que destrossen la llengua del país. Si en comptes de ser inclusius ens (es) posessin selectes. Què serien capaços de dir? Només dos segons de reflexió serien suficients per entendre que escarnir un polític catalanoparlant d’origen pel seu espanyol és de pàrvuls.
POLICIA. Certament, tenim un problema (i greu) quan deter…

Hegemonia / Negocis

HEGEMONIA. Els Comuns continuen, polifònics, amb la seva cançoneta constant de la suposada existència d’una hegemonia convergent, sense voler entendre que aquest país, d’ençà que lluita de debò per la independència, ha substituït el marc autonomista que es va començar a ensorrar amb la sentència de l’Estatutet. Que ha girat del tot com un mitjó. Que ha cremat persones i projectes a un ritme frenètic. Que de les hegemonies anteriors no en queda pràcticament res. Afortunadament. Cada vegada que em diuen que els convergents continuen marcant els termes del debat públic, que ens han fet anar per on han volgut, no puc evitar-ho, se’m representen els alcaldes de Sant Cugat del Vallès i de Tortosa, Lluís Recoder i Ferran Bel, menystenint agrament, de manera feridora, les Consultes sobre la independència als seus municipis fa tan poc temps. Quins pebrots dir que la Catalunya d’avui és la que volia CDC fa deu anys.
NEGOCIS. Setmana exemplar del duet de reis Borbó, els que ens va deixar en herè…

Engrunes / Europa

ENGRUNES. El debat pressupostari entre Junts pel Sí i la CUP continua fent camí, amb legítims escarafalls i pressions de part de tothom. Aquest cap de setmana serà decisiu, atès que les assemblees dels anticapitalistes començaran a valorar la proposta del Govern dilluns i després ja no tindran marxa enrere. Els nervis propis de l’estira i arronsa són a flor de pell. La cosa és molt senzilla: si el debat sobre els pressupostos de l’autonomia, autèntiques engrunes de poder real, embarranquen la independència serà, senzillament, que els nostres representants no en són dignes de gestionar-lo. Això vol dir que Junts pel Sí no pot tenir propostes intocables. Això vol dir que la CUP no pot marcar propostes inacceptables. Tots dos disposats a cedir en tot. Que no s’enganyin: si la legislatura de la independència fa fallida absolutament ningú en sortirà viu. Com diu Joan Tardà, tothom cap a casa. 
EUROPA. Una vegada més, una altra reacció esperpèntica. José Manuel Garcia-Margallo ha marxat, ca…

Clar / Comissió

CLAR. A mesura que ens apropem al dia D, el president Puigdemont va emergint amb més força per a donar-nos confiança. El més important: la seva claredat. Després d’haver renunciat a cap aventura de lideratge individual del nou PDeCAT, aquesta setmana el seu missatge ha estat molt potent: ens hem guanyat el dret a una relació bilateral d’igual a igual amb l’Estat espanyol i iniciem decididament el camí definitiu envers la ruptura. La carta a Mariano Rajoy desistint d’assistir a la representació de la Conferència de presidents i la conferència al Teatre Romea anunciant que aquest any comença una nova era per a una Catalunya finalment lliure. El més curiós, que els qui porten un any ensumant a tot arreu processisme ara els posi tan nerviosos comprovar com ens disposem a anar de cara a barraca sense més dilacions. Som-hi tots, que s’acosta el gran moment.
COMISSIÓ. Hem vist coses meravelloses, de gran justícia poètica, enormement evocadores i visuals, com ara aquell enèrgic cop de vent pr…

Règim / Temps

RÈGIM. El lloctinent Enric Millo entrena a la banda per al moment en què, si l’Estat espanyol aconsegueix controlar la situació sobre el terreny, hagi de prendre possessió de les institucions catalanes. Entretant, es dedica a fer d’actor en una comèdia dolenta: la del diàleg. Viu de cara al públic i de vegades se li’n va la mà. Aquesta setmana, acostumat a l’estil PP de tracte amb els mitjans, s’ha queixat a les xarxes socials per la manera en la qual la televisió pública catalana va oferir el tall d’una de les seves intervencions públiques. Tan defensors que són de la presència de l’espanyol a TV3, ves per on, l’home volia que el sentíssim en català. Les coses del diàleg. Tan descarada va ser la ficada de pota que Millo va haver de retirar el retret quan la mateixa Agnès Marquès li va fer notar que s’havien limitat a mostrar el fragment triat per les agències.
TEMPS. La setmana clou amb estampes curioses en el món opinatiu proper als Comuns. El missatge clau, de Gemma Galdón a Guille…

No / Oficina

NO. Hi ha molts nervis en el bàndol dels negacionistes. El moment s’apropa i la derrota és inexorable. Tot ho fien a la intervenció de l’Estat espanyol. Fins i tot hi ha qui, com l’Astrid Barrio, és capaç de presentar el referèndum com a una opció violenta. Com si votar fos un exercici anti-democràtic. El cert és que el no, per la seva pròpia composició interna, té perdut a l’avançada el referèndum. De Ciudadanos als QWERTY, les dues pulsions que conté són contradictòries (més incompatible que la divisió ideològica interna de l’independentisme). El no mai acudirà en bloc a un referèndum, perquè mai hi haurà un referèndum acordat amb el Regne d’Espanya. Entre els qui són sobretot demòcrates i els qui són per damunt de tot espanyols hi ha un abisme: uns aniran a votar en tots els casos; els altres, faran boicot sempre. Per a l’independentisme, el Referèndum és victòria segura. I d’aquí els nervis.
OFICINA. Hores abans de reunir-se amb el vicepresident Junqueras (a qui, per cert, després…

Mesures / Mètode

MESURES. Ximple com és, Xavier García Albiol traspua sense subterfugis, gairebé sempre, el pitjor de l’espanyolisme a casa nostra. Desmenjat com ell sol, tan alt com mancat de cervell, el “sin que se note el cuidado” no va precisament amb ell. És transparent com ningú. Aquesta setmana ens ha avançat quins són els plans per al dia després d’aixafar la rebel·lió catalana: tornar a les depuracions del 1939. “Soft”, però 1939. Sense contemplacions, ha acusat desenes de milers de professionals de l’ensenyament catalans (amb l’espontània Inés Arrimadas, reblant el clau al dia següent) d’adoctrinar, tal qual, “adoctrinar” els seus alumnes. Resulta difícil menysprear d’una manera més olímpica la feina de tanta i tanta gent, pensant que actua i es mou en els paràmetres nacionalitzadors (recordem el gran ministre Wert, de vacances pagades a París) que l’espanyolisme pancastellanista enarbora i aplica sense contemplacions en aquest país des del 1714.
MÈTODE. Aquesta setmana hem conegut a través …

"Gilipollas" / Irrellevant

“GILIPOLLAS”. Un alt dirigent del PP andalús ha reconegut que tots els seus clixés han caigut per terra de vacances nadalenques per Catalunya. Que no som monstres, vaja. La coneguda anècdota, però, reflecteix almenys un parell de coses rellevants. Que com en Germà Bel va posar de relleu en el seu mític “Espanya, capital París” el rebuig contra els catalans no neix d’ahir, d’una suposada diferenciació dels temps autonòmics, sinó que és un fenomen sociològicament contrastat des dels mateixos orígens de la sociologia. També retrata els efectes poderosíssims de la manca de pluralisme informatiu a Espanya sobre el “cas català”: mentre el dependentisme ens exigeix tertúlies de majoria unionista a la televisió pública, els consumidors de mitjans espanyols (a Catalunya i a Espanya) tenen zero possibilitats de contrastar la teva visió amb una d’alternativa procedent de l’independentisme. I això ni en Toni Martín ha estat capaç de retreure’ls-ho.
IRRELLEVANT. Després del fracàs punyent de Socie…

Efectiu / Ètica

EFECTIU. La més llesta de la classe, poc a poc, va redirigint la barca, a mesura que cada baula de l’argumentari s’enfonsa sense remei. Sap que el paper del triumvirat Coscubiela-Dante-Rabell és insostenible. Que no pots predicar durant anys la desobediència a la “troika” per acabar sotmès al que autoritzi el PP. Que ni al més babau de la colònia li cola allò del referèndum pactat. Que exgir el reconeixement internacional previ per a quelcom que no existeix és fer el ridícul. I ara diu Ada Colau que ja no es tracta d’això. Que el que és clau és que sigui efectiu. La batalla està guanyada perquè el referèndum, sí és que l’Estat espanyol no l’impedeix mitjançant l’ús de la força, segur que serà efectiu. Perquè si l’arribem a dur a terme després de l’aprovació de les lleis de desconnexió serà de fet perquè ja som independents “de facto”.
ÈTICA. Digueu-me naïf, però encara hi ha qui creu en uns mínims d’ètica periodística per davant de la ideologia de cada professional. Però no. Es veu cl…

27-S / Conservadors

27-S. Als qui vàrem exigir des del primer dia l’acompliment del mandat electoral del 27-S ens van acusar durant mesos de no haver-ne interpretat correctament el resultat. Calia repensar-ho tot. Refredar el partit. Eixamplar la base i bla, bla, bla. Curiosament, a mesura que ens apropem a consumir el termini de divuit mesos i a l’esclat de tot plegat, amb l’aprovació de les lleis de desconnexió en dos temps, en funció del resultat final del referèndum, cada vegada resta més clar que els qui no van entendre el resultat del 27-S són uns altres. A dia d’avui encara hi ha qui no ha capit que aquell dia l’independentisme va guanyar a les urnes. Que aquella nit va quedar escollit el primer Parlament de majoria independentista de la història de Catalunya, que va triar un president i un Govern independentistes per fer la independència. I que el dependentisme només podrà evitar la independència si guanya el referèndum.
CONSERVADORS. Tertulià habitual del “Més324”, l’exdiputat d’ICV Joan Boada v…

President / Revertir

PRESIDENT. Hem tingut una enorme fortuna de comptar amb ell en un lloc clau en el moment decisiu. Com també de gaudir de la contribució de la presidenta Carme Forcadell. De Lluís Llach o de Raül Romeva. De la malaguanyada Muriel. De tots els de la barcassa del Delaware. El president Puigdemont ha confirmat aquesta setmana que l’any vinent no vol continuar al capdavant de la Generalitat de Catalunya. Cal valorar el seu gest de manera molt generosa. Sap que, davant la fortíssima campanya de desestabilització que ens espera, per terra, mar i aire, per forçar eleccions, cal mostrar inequívocament (indefectiblement, com diu ell) que el referèndum tindrà lloc passi que passi. Que ell no pensa fer jugar cap mena d’interès personal o de partit. Fins i tot el futur compromés del PDeCAT no el fa desviar-se ni un mil·límetre del seu missatge marcat: donar seguretat que farem un referèndum decisiu i vinculant.
REVERTIR. Els sindicats de l’Ensenyament han preparat un hivern calent. Tal i com expos…

Lliris / Matemàtica

LLIRIS. Hem d’aprendre molt, però molt. De veritat. Del contrari, quan arribi el moment decisiu, ens desfarem com un glaçó el mes d’agost. La capacitat de molts dels nostres opinadors per exagerar anècdotes pròpies i servir-les en safata als adversaris per tal que muntin un sidral és molt difícil d’entendre. Dilluns, el Telenotícies de TV3 podia informar sobre dos fets relacionats amb l’Assemblea: la tonteria dels fanalets o la presentació de la campanya “Fem Futur”: naturalment, va prioritzar allò que més convenia a Espanya. Els mitjans d’allà, naturalment, han aprofitat fins al vòmit una qüestió d’ínfim interès per carregar amb tot. I nosaltres, en comptes de respondre de forma unitària i posant de relleu el frau, hem optat per anar per lliure, abaixar-nos els pantalons i demanar perdó. Si aquest és l’esperit, anem apanyats, perquè just ara comença el més cru de la guerra als mitjans.
MATEMÀTICA. Els pressupostos són el port de muntanya decisiu dins la llarga etapa que ens queda pel…

Humiliació / Il·legalitzar

HUMILIACIÓ. De defensar el dret a decidir a que tot segueixi igual, sempre és possible rebaixar-se una mica més. Durant mesos havíem anat sentint la cançoneta de re-fundar a Catalunya la federació catalana del PSOE, com a càstig al no a Rajoy del PSC. La veritat és que ja no els cal. El nivell d’intervenció dels socialistes espanyols sobre la línia ideològica de la seva filial catalana és ja total. No només els queden només els votants del PSOE, sinó que els seus dirigents han lliurat les armes i aspiren només a posar-se a les ordres de la metròpoli. La darrera mostra l’hem tingut aquesta setmana amb l’avís del PSOE que a partir d’ara vol intervenir també en els pactes autonòmics i municipals del PSC. Els socialistes catalans representen ja només pur sucursalisme de Ferraz. Miquel Iceta ha completat la feina a la que estava cridat. Moltes felicitats.
IL·LEGALITZAR. Anna Gabriel ha manifestat aquests dies que la CUP treballa, entre altres derivades de la repressió de l’Estat espanyol c…

Expulsar / Ferida

EXPULSAR. El polèmic Miguel García, portaveu de la formació nacionalista espanyola Ciudadanos a la segona ciutat del nostre país, l’Hospitalet de Llobregat, ha convidat Diego Arcos, membre de l’Assemblea i de diferents entitats relacionades amb l’emigració, a marxar de Catalunya. El seu delicte: haver nascut a l’Argentina i defensar la independència de Catalunya. És un capteniment freqüent a Ciudadanos: qualsevol que hagi debatut amb els seus dirigents haurà escoltat (com un servidor de la diputada del “perreo”) un “si no t’agrada la Catalunya espanyola, fot el camp”. El posicionament xenòfob de García resulta especialment punyent en una ciutat que és el producte de l’arribada de centenars de milers de nous catalans. L’Ajuntament, a més de recomanar la destitució del conegut rector que acull homenatges al feixisme, també hauria de pronunciar-se públicament contra els qui llancen amenaces d’expulsió del país per diferències ideològiques.
FERIDA. Sempre incisiu, el diputat republicà Jo…

Eleccions / Equidistància

ELECCIONS. Dimarts, en una entrevista radiofònica a la SER, el líder “in pectore” dels Comuns a nivell nacional, llançava la seva exigència d’unes noves eleccions autonòmiques de manera immediata. Encara que la polèmica (que devia ser notable també de portes endins, després del nul debat intern davant d’un cop de timó decidit tot sol) el va obligar a rebaixar les seves paraules el dia següent, el cert és que la credibilitat del seu suport al referèndum ha quedat greument tocada: contradir el 61% (segons el darrer baròmetre del GESOP publicat per “El Periódico”) dels electors dels Comuns, partidaris de dur endavant el referèndum encara que no hi hagi pacte amb el govern espanyol, suposa un greu error de conseqüències predictibles. La davallada en les expectatives electorals, que ja afecta fins i tot Ada Colau a Barcelona, comença a provocar errades molt greus.
EQUIDISTÀNCIA. Després d’unes quantes anades i vingudes contradictòries, Pepe Álvarez, líder de la UGT espanyola, ha situat el …

Determinació / Diàleg

DETERMINACIÓ. Si no cedim en el nostre convenciment i arribem a l’aprovació de la Llei de Tranistorietat Jurídica a mitjans de juny col·locarem el dependentisme en una situació gairebé impossible de gestionar: esperar la intervenció de Madrid per la força en aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola, tot invocant la “Ley de Seguridad Nacional”, o si, en canvi, es consolida durant aquells quinze dies el control del territori per part de la Generalitat, assistir impotents al fet que una part dels votants del no decideixen finalment participar en el referèndum (el que vol, no ho oblidem, el 85% dels catalans) mentre els seus partits, completament en fora de joc, llancen una campanya desesperada cridant a l’abstenció. Tal combinació, nascuda del control de la situació pel Govern, situaria la participació final per sobre del 50% i la victòria del sí en un marge extraordinàriament ample.
DIÀLEG. El Partit Popular, instrument privilegiat de la Llotja del Bernabeu, mai no aco…

Paranys / Reforma

PARANYS. La cimera del nou Pacte Nacional pel Referèndum ha desfermat novament la bèstia del tribunerisme independentista. Lluny d’apreciar que el retorn temporal a l’oferta de referèndum pactat amb Espanya (que, per cert, era al programa electoral de Junts pel Sí i convindria hipotèticament per moltes raons, com convé un divorci pactat) és un moviment tàctic adreçat a refermar el compromís amb les urnes de la majoria dels votants (que no dirigents) dels Comuns, el pas ha provocat una autèntica onada de retrets a la majoria parlamentària que pilota el procés. El que més m’ha impressionat d’aquesta efervescència ha estat que centenars d’opinadors independentistes basaven les seves crítiques en interpretar la realitat en base als titulars de la premsa catalana dependentista radical (naturalment, “El Periódico” i “La Vanguardia”). Mai la intoxicació de l’adversari havia estat tan fàcil. I així, en comptes de preparar la resistència desprestigiem els qui van al davant.
REFORMA. Mentre els…

Memòria / Odi

MEMÒRIA. L’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica ha decidit portar el discurs nadalenc del Borbó davant el defensor del poble espanyol. Imagineu-vos només per un moment què passaria si aquesta crida a l’oblit, molt lògica en qui deu el càrrec i els privilegis a l’assassinat de milers dels seus vassalls al llarg de la història i a la voluntat expressa d’un dictador de no fa gaire, imagineu-vos que passaria si aquesta petició d’amnèsia s’apliqués a les víctimes de la violència terrorista al País Basc. Les lliçons d’un rei, que gaudeix de l’estatus inaudit en democràcia de jurídicament inviolable, sobre el compliment de la llei i l’empobriment moral i material, per part de qui és hereu i beneficiari d’una fortuna familiar construïda durant quatre dècades de (presumpte) tràfic d’influències descarat i blindat pels mitjans, són d’un sarcasme que supera qualsevol límit en la poca vergonya. Endavant República Catalana.
ODI. La capacitat del dependentisme català per converti…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…

Credibilitat / Data

CREDIBILITAT. Segons sembla, la companyia britànica EasyJet es nega a atendre en català les reclamacions i peticions d’informació que li formulen els clients a través de les xarxes socials. Aquesta és la seva pràctica habitual tot i el que disposa l’article 128.1 del Codi de Consum de Catalunya: “Les persones consumidores, en llurs relacions de consum, tenen dret, d’acord amb el que estableixen l’estatut d’autonomia i la legislació aplicable en matèria lingüística, a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin”. Es tractaria en cada cas d’una falta lleu que comportaria una sanció de 3.000 euros. Certament, els usuaris som molts per fer-nos valdre i hauríem de fer notar a la companyia el nostre disgust, però també les institucions que ens representen haurien de demostrar el seu compromís en defensa de la llengua amb sancions efectives. Perquè caldria utilitzar el poc estat que ja tenim.
DATA. Mentre els Comuns demanaven que, per damunt de tot, no es fixi data …

Boicot / Combat

BOICOT. Fa un parell de mesos el fundador i conseller delegat de Norwegian anunciava la voluntat de la companyia de “low cost” de vols de llarg abast d’instal·lar al Prat la seva base d’operacions per a Europa. Norwegian aprofitava així el mercat que li proporciona Vueling (qui connecta Barcelona amb totes les principals ciutats europees) i que l’Estat espanyol a bociotejat sistemàticament, obstaculitzant al màxim les connexions intercontinentals des del Prat. Ara, de sobte, el grup IAG, del qual en forma part Ibèria, ha descobert les immenses possibilitats que fins ara bescantava i anunciat tot un seguit de vols a Amèrica i Àsia per fer front a l’oferta de Norwegian. L’operació recorda descaradament les instrumentades per ClickAir contra Vueling i Iberia contra Spanair. Un escenari de competència deslleial, també en l’àmbit empresarial, en el qual els nostres interessos sempre han de lluitar amb les mans lligades.
COMBAT. Fa uns dies que el diari dels Godó ens ofereix una sèrie d’art…