Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2017

Humiliar / Interlocutòria

HUMILIAR. “És inadmissible aquest tracte racista envers els catalans”. És el testimoni d’un cors amb parella catalana maltractat per la Guàrdia Civil a l’Aeroport del Prat. El motiu: lluir un adhesiu de l’Assemblea Nacional Catalana amb una estelada en un ordinador portàtil. Un fet suficient per ser escorcollat, apartat, titllat de “cabró” i menystingut públicament. Com a ciutadà francès poc acostumat a aquest tracte colonial, ha presentat una denúncia davant la Gendarmeria de Calenzana (Còrsega) i ha informat el Consolat francès a Barcelona. I és que són ja massa incidents a l’Aeroport del Prat. El Govern català hauria de començar a prendre les regnes de l’afer: caldria exigir responsabilitats, començant per les imatges que puguin aclarir els termes exactes de l’actuació policial. No volem energúmens que menystinguin els nostres drets fonamentals, ni d’agències de seguretat privada ni de la Guàrdia Civil.
INTERLOCUTÒRIA. Els membres de Junts pel Sí i CSQEP a la mesa del Parlament i e…

Expressió / Gelosia

EXPRESSIÓ. La regressió del respecte als drets fonamentals al Regne d’Espanya camina en paral·lel a la impunitat o semi-impunitat dels principals responsables de la corrupció, gairebé sempre (amb l’excepció d’uns quants caps de turc) exonerats de les seves responsabilitats. Aquesta setmana ha estat condemnat a tres anys i vuit mesos de presó Josep Miquel Arenas, conegut com a Valtonyc, raper mallorquí, acusat d’un delicte de calúmnies i injúries greus contra la Corona i enaltiment del terrorisme. Més enllà del mal o bon gust de les seves lletres (aquí no cal entrar) sembla una autèntica bogeria enviar a presó algú per expressar-se a través de simples cançons, mentre tants actes violents del feixisme al nostre país (aquests sí, ben reals) queden impunes i les amenaces de mort (com ara, aquesta setmana, a les xarxes socials) al vicepresident del govern català Oriol Junqueras passen completament desapercebudes per a la fiscalia.
GELOSIA. El serial del diàleg ordit pel Partido Popular ha …

Dividir / Embrutar

DIVIDIR. Les informacions de la premsa dependentista han mirat aquesta setmana, com de costum, de dividir l’independentisme: és gairebé la darrera eina que els queda. Profundament decebuts per l’aprovació dels pressupostos, el darrer gran port de l’etapa final de la volta, ara intenten sembrar el dubte. “El País”, deformant el contingut de les conferències d’Artur Mas; “La Vanguardia”, generant sospites sobre el president Puigdemont; “El Mundo”, llançant als lleons un Oriol Junqueras suposadament més interessat a anar a eleccions que a celebrar el referèndum. I tret del sector de l’independentisme dedicat sistemàticament a dubtar de les darreres intencions de tot lideratge independentista (què hi farem!), el cert és que l’estratègia, que en altre temps hauria generat acusacions de traïció per tot arreu, ha deixat de funcionar. Aquesta ja ens la sabem. I és que potser l’única bona notícia d’aquest allargament excessiu del procés és que ells han perdut tota capacitat de sorprendre’ns.
E…

Ànima / Confiança

ÀNIMA. Dilluns, els consellers de Cultura dels tres territoris centrals dels Països Catalans, les Illes Balears, el País Valencià i Catalunya, signaven la Declaració de Palma, un compromís de reforçar els seus llaços històrics i culturals de segles en els àmbits de la llengua i de la cultura. Com no podia ser d’altra manera i amb el silenci total dels seus covards companys de files al Principat, el portaveu valencià de Ciudadanos, Fernando Giner, titllava la declaració d’agressió a l’autonomia. L’ànima anti-catalana del partit continua preparada per limitar l’ús i el coneixement de la llengua catalana tant com sigui possible. L’alarma de l’espanyolisme és lògica: l’evidència de l’espoli que es practica contra els Països Catalans i l’acaparament descarat del poder central no faran sinó acréixer durant els propers anys un sentiment de desafecció que en no gaires anys pot portar a escenaris de retrobament que avui no ens podem ni imaginar.
CONFIANÇA. Si no ho heu fet, us recomano vivamen…

Sentències / Servei

SENTÈNCIES. És com una broma. La Fiscalia general de l’Estat ha decidit arxivar la denúncia de l'exconseller i diputat del PDeCAT Francesc Homs contra el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i l’exministre de Sanitat Alfonso Alonso, pels presumptes delictes de desobediència i prevaricació administrativa per incomplir sentències del TC. Els mateixos presumptes delictes que s’imputen a ell mateix i a Mas, Ortega i Rigau. El més “graciós” de tot plegat és que l’escrit de la fiscalia nega la comissió d’aquestes figures penals, basant-se exactament en els mateixos arguments que les defenses de l’expresident i altres membres del govern català han emprat en el cas, vist per sentència, del 9-N. Cap sorpresa. El poder judicial espanyol està al servei de l’estratègia repressiva del govern i no admet a raons. La seva degradació, com s’ha constatat una altra vegada en el cas del president de Múrcia, ja és total. I no passa res.
SERVEI. Mariano Rajoy anunciava dilluns que hi ha instit…

Maniobres / Recuperar

MANIOBRES. Mentre els Comuns evitaven finalment a Barcelona, de la mà de Ciudadanos i el Partido Popular, desterrar la presència militar del Saló de l’Ensenyament, l’alcalde de Celrà, Dani Cornellà, prohibia el pas pel municipi gironí a l’exèrcit espanyol en maniobres. A les poques hores s’hi sumava l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas. La denúncia: mai l’exèrcit espanyol ha fet maniobres d’aquesta mena en les seves poblacions. Per què ara? Perquè cal representar gràficament, en territori hostil, la presència de l’Estat espanyol. A les visites de Soraya Sáenz de Santamaría cal sumar-hi ara la presència militar damunt del terreny. Aprofitar qualsevol excusa per desplegar l’amenaça davant dels ulls astorats de quanta més gent millor. Res de tancar-se a les casernes, cal que se’ls vegi bé. Fins aquí hem arribat: com diu la CUP en un cartell (aquest sí, ben encertat!): l’única maniobra de l’exèrcit espanyol a casa nostra, la retirada.
RECUPERAR. El congrés del Partido Popular petrificav…

Feixistes / Legalitat

FEIXISTES. Després del breu parèntesi de diàleg adreçat a la comunitat internacional, el sí de la CUP als pressupostos i l’entrada en la fase final del procés d’independència ha desencadenat l’operació demonització del sobiranisme català: es tracta de consolidar (que ja fa anys que hi treballen) davant l’opinió pública espanyola, la imatge que som uns autèntics monstres, de manera que tot el que decideixi el Tripartit del búnquer del 78 estigui justificat. Caldrà privar de llibertat milers de ciutadans i de drets polítics més de la meitat dels catalans, així que primer cal fixar la idea que som molt dolents. I deuen estar molt desesperats, perquè posen tothom a la feina, fins i tot la suposada ala catalanista del Partido Popular, representada per l’exministre d’Aznar Josep Piqué. Ara, francament, que el fill de José Piqué Tetas, darrer alcalde franquista de Vilanova i la Geltrú ens digui feixistes és francament deliciós.

LEGALITAT. Joan Coscubiela continua falcant la resistència d’una…

Dividir / Fatxenderia

DIVIDIR. Més enllà de la justícia o no de les seves afirmacions, amb risc evident de la classificació simple d’antipolítica, el que és impossible d’amagar és que la famosa intervenció de Jordi Évole al concert del Sant Jordi ha aconseguit dividir la gent, les forces socials i polítiques que aposten clarament per una actitud acollidora envers els refugiats, just una setmana abans de la gran manifestació d’avui. Com gairebé sempre en un determinat sector de l’esquerra dependentista del país. Gairebé sempre es tracta d’esberlar la transversalitat: és impossible assumir la presència dels impurs. Cal deixar-los de banda. Actuar com si el poder a Catalunya encara fos a mans de Convergència i Unió. Menystenir la pluralitat i substituir-la pel sectarisme. És la manera perfecta de no haver de justificar perquè es neguen a participar de la revolta democràtica més important a l’Europa actual. Al final, fins i tot els Comuns de Barcelona han hagut de sortir a dir-li-ho.

FATXENDERIA. Dels havans d…

Bruta / Comprensió

BRUTA. Cada setmana ens ofereix un nou lliurament de porqueria podenta que mostra de quina manera la democràcia espanyola va perdent llençols en la seva lluita desesperada per combatre l’independentisme pel civil o pel criminal. La negativa a abordar una sortida democràtica al conflicte no fa sinó accentuar, cada vegada més, el pendent vertiginós de vulneració de drets polítics fonamentals que l’allunyen cada dia més d’una democràcia sana. Cada nova frontera que salta, és una nova amenaça, no només per a nosaltres, sinó també per a qualsevol adversari polític del govern espanyol, encara que molts d’ells mirin cap a una altra banda amb una sorprenent candidesa (i gran amor a Espanya). Aquests dies hem conegut amb estupor nous detalls de l’Operació Catalunya, orquestrada pel trio Sánchez Camacho-Moragas-Fernández Díaz. Amb el que ja coneixem amb proves fefaents a qualsevol país del món els tres haurien hagut d’abandonar la política.

COMPRENSIÓ. Costa molt d’entendre determinades actitud…

Acollir / Associació

ACOLLIR. Avui serà un gran dia, un altre, com al d’ara fa just 14 anys, quan vàrem dir no a la guerra, per a enorgullir-nos com a poble. Sí, caram, quan fem les coses bé cal dir-ho. Perquè necessitem autoconfiança. Com tot poble vençut, confiem poc en les nostres pròpies forces. Per preparar el terreny de la gran manifestació d’avui, si és que no la coneixeu, us proposo que llegiu la història espectacular del petit Ilyas que ens ha explicat a les xarxes en Jordi Calvis. Val realment la pena: un nen de tres anys atropellat quan anava a escola, a les Borges Blanques: des del l’AMPA, Càritas, les entitats locals i la gent, s’hi apleguen més de cinc mil euros per poder pagar el viatge de la seva família al Marroc a enterrar el seu cos. La carta d’agraïment de la mare demostra com la solidaritat, fer comunitat, és la millor via per construir entre tots els nascuts aquí i els nouvinguts, una societat on valgui la pena viure.

ASSOCIACIÓ. Un Tribunal de Tarragona revocava el cap de setmana pa…

Saltar / Sang

SALTAR. Mentre Núria Parlón intentava posar-hi seny, considerant una absurditat el procés criminal engegat contra l’anterior president i dues conselleres de la Generalitat, Miquel Iceta queia encara més avall en el seu pou particular. Declaració a declaració. A més de dir que la sort de la presidència de la Generalitat no va amb ell (i encara se’n reclama catalanista!), va pronunciar l’esplendorosa frase que pocs governs democràtics s’han atrevit a saltar-se la llei com el català. Ell, que va treballar al gabinet de Moncloa del Felipe González (presumptament) senyor X del GAL. Molta gent ideològicament, vitalment i sentimentalment molt vinculada al socialisme català es posa a hores d’ara les mans al cap: com és possible caure tan baix en la manca de sintonia amb la voluntat majoritària del país. Fa angúnia pensar quants gripaus més serà capaç d’empassar-se a mesura que creixi la repressió.
SANG. Mentre des de les pàgines d’”El Mundo” Luis María Anson cridava a la suspensió de l’autono…

Paranoia / Ressò

PARANOIA. El legalisme de la Brigada Aranzadi arriba a límits insospitats: aquesta setmana, davant l’allau de manifestants als carrers de Barcelona (anem tan sobrats que ja fem manis de 50.000 persones en dilluns a les 8 del matí!) la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría ens ha recordat que no es acceptable utilitzar el dret de manifestació que empara la llei per anar contra la mateixa llei: vaja que els drets fonamentals no són inherents a la condició de ciutadà lliure d’una comunitat democràtica, sinó que només se’n deriven del fet del seu reconeixement legal. És difícil agafar el rave per la part més extrema de la fulla. Vaja, que si la legislació espanyola no el contemplés, no tindríem dret de manifestació. I és que els autors de la llei mordassa preparen el terreny per retallar drets fonamentals, mentre l’esquerra espanyola brilla per la seva absència.

RESSÒ. Tot i que l’impacte subterrani (potser molt i molt potent, de llaurar en silenci i veure els resultats en …

Llengua / Locals

LLENGUA. De les pàgines llardoses del diari “El Mundo” al mur de Facebook del regidor del PP de Roquetes Joaquim Llopis, les mostres de xenofòbia de la dreta espanyola han resultat escruixidores, com a reacció a la presa de possessió del nou senador d’ERC, el català d’origen indi Robert Masih. L’escàndol pel seu nivell d’espanyol (estrany, perquè l’home va prometre el càrrec en català) és el millor símbol de fins a quin punt el nacionalisme d’estat viu allunyat de la realitat, perdut en el seu monolingüisme militant. Als carrers d’Espanya hi ha centenars de milers de persones que parlen moltes llengües d’arreu del món: no està de més que hi siguin presents al “Congreso” i al “Senado” de la “capital del Reino”. En això també portem molt d’avantatge: que a les institucions hi siguin persones que desconeixen la llengua pròpia del país fa molts anys que passa a Catalunya.

LOCALS. L’amenaça més o menys directa del Govern espanyol sobre recórrer al precinte dels centres d’ensenyament públic…

Estratègia / Fallida

ESTRATÈGIA. La línia de defensa escollida pels encausats el 9-N ha suscitat polèmica dins els món independentista. No són pocs els qui consideren que caldria haver explicitat davant del jutge la desobediència a les imposicions del TC dictades pel govern espanyol. Que no fer-ho afecta a la credibilitat del procés. No són altra cosa que les dues estratègies que separen Junts pel Sí i la CUP des del primer moment. A la primera, predomina la idea que cal mantenir el respecte a la legalitat espanyola fins al mateix dia en què es faci néixer des del Parlament una nova legalitat catalana, a la qual caldrà també exigir total respecte. El punt intermedi entre dues posicions irreconciliables segurament passa per no allargar aquest penós interinatge d’acatament de les lleis espanyoles d’una democràcia malalta (en definició cartera del president Puigdemont) ni un minut més del que sigui estrictament necessari. 
FALLIDA. Marisol Blázquez, analista de l’agència Moody’s encarregada del seguiment de …

Detenció / Escombrant

DETENCIÓ. Els detalls de l’actuació judicial de la setmana passada resulten escruixidors. L’habitual estratègia consistent a barrejar algun element de base real amb un còctel d’informació esbiaixada publicada de manera immoral. Actuació de la Fiscalia Anticorrupció jeràrquicament dependent del Govern amb anunci previ als mitjans perquè no se’n perdin ni un detall. El testimoni de l’exsecretari del Govern i exregidor barceloní Antoni Vives posa els pèls de punta. La conclusió és clara: en el pendent de la lluita contra l’independentisme, el Govern espanyol està disposat a trepitjar els drets fonamentals que calguin: ara, amb la capacitat per detenir qui vulgui i quan vulgui. Persones retingudes il·legalment per la Guàrdia Civil durant un dia i mig sense ordre judicial, declaració ni imputació de càrrecs. Ja se sap, l’estat de dret i tal i tal. El respecte a la llei i tal i tal. Mentre l’esquerra espanyola s’ho mira.
ESCOMBRANT. El jutge Jesús Maria Barrientos era triat ara just fa un a…

Acusats / Criminalitzar

ACUSATS. El dies 20 i el 22 de gener de 1927, Francesc Macià es declarava davant dels tribunals francesos com a únic responsable del denominat Complot de Prats de Molló, que havia mirat d’organitzar l’alliberament militar de Catalunya de les grapes de la Dictadura del general Primo de Rivera. El 14 d’octubre de 1940, el president Companys era sotmès a un consell de guerra sumaríssim i executat al dia següent al castell de Montjuïc. Ahir, per tercera vegada en el darrer segle, un president de la Generalitat seia al banc dels acusats de l’Estat espanyol. Primo de Rivera, Francisco Franco i Felip VI. La imatge de Mas, Ortega i Rigau davant d’un tribunal amb l’objectiu de castigar penalment un acte polític resulta completament incomprensible arreu i suposa una nova passa en el camí de no retorn del descrèdit de la metròpoli a Catalunya.

CRIMINALITZAR. L’excusa permanent. Abans del 9-N de 2014 l’independentisme havia de guanyar unes eleccions; abans del 27-S, un referèndum. Ara ja només va…

Precintes / Processisme

PRECINTES. L’allau d’amenaces que ve i que augmentarà tracta d’atemorir els sectors més porucs de la societat catalana. Com en el cas de les exageracions sobre les conseqüències econòmiques de la independència, es tracta de dir-la ben grossa. D’inocular la por. I encara que sigui amb més gràcia, nosaltres també hem de jugar aquesta partida. Per exemple, explicant a les residències de la tercera edat (on hi ha més votants de no que podrien passar al sí) que les seves pensions perdran aquest any força poder adquisitiu i que només les salvaran si esdevenim República. I també, avisant els funcionaris públics, tots, que de la mateixa manera que ara actuar contra la legalitat espanyola té conseqüències, a partir del dia de l’aprovació de la Llei de Transitorietat Jurídica, actuar contra la legalitat catalana també en tindrà. Vaja, que potser els precintes els posarem nosaltres.
PROCESSISME. De la mà de molts dels seus contraris, una part de l’independentisme, fent sobretot tàndem amb els Co…

Relat / Portes

RELAT. Després d’una setmana poc lluïda, finalment, els pocs mitjans catalans alineats amb l’independentisme, afortunadament, semblen haver passat també a l’ofensiva. Dilluns, el diari “Ara” dedicava la portada i un ampli espai interior a analitzar fins a 26 sentències favorables a la Generalitat que el Govern espanyol se salta pel morro i sense cap amenaça ni conseqüència. Des d’altres mitjans digitals del país, ara que l’Audiència Nacional exigeix l’execució d’una multa de gairebé mig milió d’euros contra l’ANC, teòricament, per haver gestionat malament dades amb component ideològic, es comparava el cas amb la campanya de cartes trameses per Sociedad Civil Catalana a un milió de jubilats dies abans del 27-S amb l’objectiu d’espantar-los amb un suposat impagament de les seves pensions en cas d’independència. La premsa del país necessita amb urgència marcar el seu propi relat de la realitat d’aquí, deixar de comprar sistemàticament el que ens assenyalen des de la metròpoli.
PORTES. Me…

Diàleg / Hegemonia

DIÀLEG. La ració de la setmana, ennuegada de cop, passava de principi per l’impagament de les beques escolars i universitàries (particularment necessàries a Catalunya, davant del preu de les matrícules i que també haurien d’haver estat cedides en aplicació de sentències incomplertes del TC) i per l’anunci d’un nou endarreriment (el tercer) en la construcció del veritable monument a la crisi per als qui accedeixen a Barcelona des del Baix Llobregat: el pont que ha d’enllaçar l’AP-7 i l’A-2 a Castellbisbal, iniciat fa exactament deu anys. Ara diu que volen revisar fins i tot el projecte. Entretant, dijous, per amagar l’ou, Xavier García Albiol llançava l’anunci que en dos anys el corredor mediterrani “serà una realitat”, després que les autoritats catalanes i valencianes hagin constatat que no s’està fent absolutament res damunt del terreny. La presa de pèl es de dimensions còsmiques: afortunadament, no serà el “Ministerio de Fomento del Reino de España” qui acabarà l’obra.

HEGEMONIA. E…

Depressió / Descontrolats

DEPRESSIÓ. Només cal veure com han rebut la notícia clau que superem el port dels pressupostos i anem de cap al Referèndum. Diumenge, la reacció irada de la vicepresidenta espanyola en conèixer la notícia va ser d’allò més reveladora. La tropa d’opinadors dependentistes als mitjans catalans, en estat d’evident desànim: s’havien fet tantes il·lusions! La previsió-desig d’eleccions era tan forta... Calia intentar col·lapsar al preu que fos la primera majoria independentista i tornar a sumir la política catalana en la mirada curta del partidisme més eixorc. Ara, al davant, tindran tot just el contrari. Una majoria parlamentària que ja ha acordat al 95% el camí de la desconnexió i el referèndum. Un president i un Govern absolutament decidits a complir amb el seu compromís històric. Superat el desencís, però, atenció, ben aviat veurem i viurem les campanyes d’intoxicació i manipulació als mitjans més bèsties de les nostres vides.
DESCONTROLATS. Sense necessitat de conèixer tot l’entrellat …

Atac / Automàtic

ATAC. Com revifats per la clarificació del calendari, la setmana començava amb els nostres a l’ofensiva. Set dies abans que Mas, Ortega i Rigau seguin al banc dels acusats, altres dos responsables polítics encausats, Carme Forcadell i Francesc Oms passaven a l’atac. La primera, amb un importantíssim article a una de les capçaleres periodístiques més importants del món “The New York Times”, per a explicar al públic nord-americà l’escàndol democràtic que suposa el seu cas. Francesc Oms, demanant al fiscal que actuï (hahahahahaha) contra el president del govern espanyol Mariano Rajoy en resposta a la seva desobediència i prevaricació (les acusacions que es formulen contra el propi Oms) en relació a l’incompliment d’una desena de sentències del TC, particularment, les relacionades amb la competència sobre la distribució entre les ONG del famós 0,7% recaptat amb l’IRPF. En efecte, cal denunciar la judicialització del conflicte i jugar-hi amb les mateixes armes: quan puguem, als tribunals e…

3% / 92%

3%. Ni dos dies han passat entre la fi de l’”Operació Diàleg” i una nova embranzida de la Fiscalia Anticorrupció pel que fa al finançament irregular de CDC a base de comissions a la contractació d’obra pública. Endavant les atxes. Una de les coses més bones del procés cap a la República Catalana es qui hi arribarem nets i polits. Tot el rigor contra els xoriços que han malversat els diners de tots des de les institucions. I dit això, quin ridícul tot plegat, el de sempre. Detencions que no són detencions. Mitjans avisats per poder fer la foto. La Guàrdia Civil que s’equivoca d’escorcoll. El jutge que porta el cas però que no ha ordenat cap intervenció. La Fiscalia a les ordres del Govern espanyol per lliure. Vaja, que podem comptar que tot quedarà en no res. I, entretant, en un sol matí, tres mil nous inscrits a la concentració en suport als encausats pel procés participatiu del 9-N.
92%. Diumenge passat, en un exercici democràtic impecable, l’Ajuntament de Viladamat posava a votació …

Pregunto / Subordinat

PREGUNTO. Diumenge a la nit TV3 estrenava “Jo pregunto” un nou format televisiu que defugia l’entrevista tradicional i periòdica al president de la Generalitat per oferir un entretingut exercici de contacte directe entre el país i el seu màxim responsable polític. Calia, en efecte, renovar el format. Desgraciadament, va quedar un pèl deslluït per la manca de transparència en la presentació dels qui interpel·laven el president (a qui per cert, exigien com si fos cap d’estat, tot i que la majoria no en volien que ho fos mai). Calia un “càsting” que bandegés tothom que tenia connexions de partit o sindicat o bé que, si no era així, ho exposés nítidament davant dels espectadors. Clar que, amagar l’ou és quelcom que portem molts anys fent, com ara, per exemple, amb Andrea Levy , sistemàticament presentada durant anys a les tertúlies com a advocada, sense esmentar els seus càrrecs orgànics al PP.
SUBORDINAT. Per desgràcia, els Comuns podrien seguir un camí en paral·lel al viscut pel PSC els…

Mentir / Mort

MENTIR. Amb l’habitual negligència amb la qual jutgem cada passa de Mariano Rajoy, una part dels mitjans han parlat de la suposada confusió del president espanyol a l’hora d’exigir la versió espanyola del web de la Generalitat. Santa ingenuïtat. Res més lluny de la realitat. El líder del PP sap perfectament que existeix la possibilitat d’accedir-hi en castellà. Només es tracta de mentir per a empastifar l’altre. Això és la guerra i val tot. Si els mitjans espanyols, davant una mentida tan flagrant, li’n demanessin comptes (amb el descrèdit d’imatge que això li suposaria) no hi ha dubte que Rajoy no diria coses semblants. Però com sap, com així ha estat, que ningú no dirà ni piu fora de Catalunya, doncs endavant. Es menteix i així es nodreix el relat que passa per la persecució del castellà al nostre país. I com que encaixa amb el discurs sobre la nostra perfídia, a Espanya (gairebé) ningú anirà a gencat.cat a comprovar-ho. 
MORT. Josep Lluís Bonet, un dels grans productors de cava del…