Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2018

El 155 els acabarà matant

Ens atansem a un altre moment fort del nostre camí cap a la independència. I ja en van uns quants. Les Consultes, les Diades dels darrers set anys, el 9-N, el 20-S, l'1-O, el 3-O, el 27-O, el 21-D de 2017 i el 21-D de 2018: és possible que estiguin a un nivell semblant? Tot sembla indicar que el feixisme constitucional del 78 (FC78) ha decidit que no vol esperar a la sentència de la causa general contra els nostres líders. Una part creixent de l'independentisme també entén que és l'hora d'un nou xoc. Inés Amargadas branda el 155 al Parlament: la cap de llista més votada a Catalunya demana que ens governin des de Madrid. Preciós. Pedro Sánchez fa seu el discurs de l'extrema dreta, greument tocat per l'ensulsiada dels seus a Andalusia, víctimes d'una campanya nefasta i de la narcolèpsia del seu electorat natural: votar tantes vegades tapant-te el nas acaba cansant. L'actitud dels socialistes les darreres hores és una mena de síntesi de la seva posició des…

La bèstia campa lliure

És la bèstia de l'odi a la qual es referia el president Torra en el mític article que l'espanyolisme acostuma a brandar com a demostració justament del contrari del seu sentit original. La que tot ho tergiversa. La de la mentida que permet inventar-se de forma òbvia una escopinada inexistent i citar-la, citar-la i citar-la fins que els mitjans la converteixin en real en l'imaginari de la majoria. És manifestar-te colze a colze amb ella en defensa de la unitat d'Espanya sense pensar ni per un moment en el que suposa per a la democràcia comprar el seu marc repressiu. És emparar la seva violència al carrer i a les institucions. És compartir missatge dia sí dia també als mitjans i als jutjats fins que t'expulsa de les institucions per tou. Sí, la bèstia campa lliure. Té gana i camp per córrer. Ara mateix, el Règim del 78, continuïtat de la dictadura del 39, és el seu hàbitat perfecte. Segons el baròmetre del CIS d'octubre, fins a una cinquena part de l'electora…

Ens retrobem, quan vulgueu, en la sobirania (allò que en diuen unilateralitat)

Segons sembla, cada dia és més clar, a l'espera de la sentència de la causa general que ens ha preparat per al proper mes d'agost (quan siguem de vacances) el feixisme constitucional del 78 (FC78), existeix un ampli acord estratègic de la majoria independentista governamental en el sentit d'anar fent (autonomisme) durant una bona temporada. L'únic dubte rau a saber si els presidents Puigdemont i Torra l'avalen del tot o, simplement, es consideren tan afeblits que no es veuen amb prou força per plantar-hi cara. La repressió ha fet efecte i la majoria ha decidit abandonar l'exercici de la sobirania per una bona temporada. Així que, a eixamplar la base, diuen, a fer rutllar la Gestoria (i com costa de veure com s'eixamplarà cavalcant damunt la misèria!). Les municipals i les europees del 26 de maig de 2019 ja no es plantegen com a una oportunitat per generar un nou "momentum" de ruptura, sinó com la ratificació per l'electorat de la nova ruta emp…

Stop Fanta

La tornada de l'estiu, amb el moment fort de la Diada, va venir marcada per la predicció d'una tardor calenta al carrer, estimulada de manera "tu ja m'entens" des de les institucions, com una mena d'entrenament a la reacció nacional que caldrà davant la sentència contra els segrestats i exiliats pel FC78 (feixisme constitucional del 78). Amb el pas de les setmanes, però, i ja només a cinc setmanes del Nadal, poca cosa en queda. L'efervescència en el combat contra l'ocupació dels del 155, que ja només mantenen en el dia a dia els CDR (sobretot) i Arran (molt menys), ha estat substituïda per la impressió creixent que els partits han optat pel desescalament i la màxima desmobilització possible. Una part dominant de l'independentisme pensa ja només en les eleccions municipals, en fer sentir als presos i represaliats l'alè reconfortant del suport (ep, molt necessari) i en alguna intel·ligent campanya republicana com la de "Consum Estratègic&qu…

Lliçons d'octubre, estratègia de futur

Diu que els dos grans corrents centrals de l'independentisme, a dreta i esquerra, estan en desacord en la tàctica, anar o no junts a les eleccions, però no en l'estratègia, que és comuna: cal eixamplar la base i aconseguir un referèndum pactat i vinculant, deia ahir a la nit, Miquel Puig, a la tertúlia nocturna del 3/24. Em sembla preocupant. Molt preocupant. De fet, en el meu modest entendre, significa no haver entès gairebé res del que ha passat durant el darrer any. Ara, per damunt de tot s'intenta desescalar i es treballa més o menys descaradament, des de dalt, en favor de la desmobilització del carrer. Això, tot i que em sembla una evidència que la base ha crescut sobretot a través d'exercir la unilateralitat i entomar la repressió: en el moment culminant de cicle començat amb la Consulta d'Arenys (unilateral i feta contra les amenaces) és el que es va fer l'1-O i el 3-O, tenint en compte que sense aquell tirar pel dret del primer dia, mai hi hauria hagut …

Acabar amb el mantra de la majoria reforçada

Fa l'efecte que la tan profitosa, durant anys, factoria d'idees indepe ha quedat desbordada per la potència de foc dels mitjans de comunicació, amb comptades excepcions, controlats de manera esfereïdora, gairebé absoluta (començant pels d'aquí) per l'statu quo. El feixisme constitucional del 78 (abreujat FC78), la tropa del 155, fa mesos que llança consignes una vegada rera l'altra, sense que pràcticament ningú des de l'independentisme en contesti mai. Potser els exemples més sonats han estat dos. El primer, la reiteració a l'hora de qualificar les sessions parlamentàries del 6 i 7 de setembre de 2017 com a cop d'estat, i no pas (com va ser realment) les que van donar la veu al poble de Catalunya perquè, en aplicació del dret universal a l'autodeterminació, recollit per convencions internacionals signades pel Regne d'Espanya, decidís quin havia de ser el seu futur polític. Un anhel de canvi, per cert, que a les eleccions del 27 de setembre de 20…

I si el "momentum" fos un altre?

Tres d'octubre. Set del vespre. La jornada d'aturada de país ha estat un èxit esclatant. Barcelona i desenes de poblacions catalanes han viscut algunes de les mobilitzacions populars més importants de la seva història. Ha estat especialment així a moltes poblacions de l'entorn de la capital. De Sabadell estant, per exemple, absolutament impressionant. La gent continua a aquesta hora al carrer. Molts, connectats a les xarxes socials i als aparells de ràdio. El president compareix per sorpresa al Palau de la Generalitat envoltat del seu govern, enmig d'una expectació dels mitjans nacionals i internacionals espectacular. Farà una intervenció brevíssima al Saló de Sant Jordi i tot seguit sortirà al balcó. La plaça s'omple de seguida. "Interpretant el sentiment i els anhels del poble [diu el president Puigdemont] que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Unió Europea" (clàusula final, però, que no agrada to…

Això no és cap democràcia

Fa alguns dies una de les opinadores habituals al servei del règim, l'Ana Sofía Cardenal, cridava a can Graset que, tot i les atzagaiades contínues de la "diplomàcia" espanyola, de García-Margallo a Borrell, els independentistes no ens havíem en sortit a l'hora de fer creure al món que el Regne d'Espanya no és una democràcia. Com sempre, ens assenyalen el camí. De la primacia absoluta de la llei a l'estat de dret, ells sí tenen clar quin són els conceptes clars per generar relat. Relat d'ordre. Relat d'statu quo. Els nostres opinadors, en canvi, deambulen desorientats, gairebé sempre limitats a les bones paraules i el lliri a la mà, sense entrar mai al combat de fons, el que delimita els contorns de la batalla i posa les forces cara a cara de debò. Continua la ingenuïtat. Parlem de democràcia, en efecte. Aquesta és la batalla que hem de lliurar. Som-hi. Parlem clar: el règim colonial espanyol ha imposat de facto a Catalunya una dictadura. En efecte, a…

La democràcia és el primer pressupost

Permeteu-me el joc de paraules, potser pensareu amb raó que un pèl forçat, que dóna títol a aquestes breus reflexions. Pressupost és sinònim de pressupòsit i pressupòsit és l'efecte de pressuposar o suposar per endavant. En aquest sentit el pressupost de qualsevol societat que s'ho valgui és la democràcia, cada vegada, per cert, més en qüestió arreu del món. Escoltar les notícies fa feredat. D'Estats Units a Hong Kong. Passant pel Brasil, Turquia o l'Aràbia Saudí. I dins mateix de la vella Europa, a Hongria o al Regne d'Espanya. La democràcia, insistim sense descans, ha de ser el primer pressupost. Abans de parlar del repartiment de la despesa de l'Estat ve el respecte als drets fonamentals. No m'agrada que s'estigui parlant tant dels presos com a condicionant principal de l'actitud dels partits independentistes a Madrid durant les properes setmanes. De fet, fins i tot ells així ho han expressat directament més d'una vegada i de dos. Cal parlar …

Dies a defensar amb orgull

Tants mesos després. Amb un peu al carrer, que és on sempre hem i haurem de ser-hi, abans i després de guanyar la República, m'animo a reprendre aquest blog. Tornaré a dir-hi la meva. No sé si amb tanta constància com abans. Les circumstàncies no són fàcils. Sempre, com a prioritat absoluta, amb la voluntat de denunciar el feixisme constitucional del 78 que ens tenalla (d'ara endavant, aquí, abreujat com a FC78), el corrent polític que cavalca tots els poders de la metròpoli i que ha liquidat la democràcia a Catalunya, desbocat des del cop d'estat del 20 de setembre de 2017. Sí, ja sé que els nostres polítics molt malament. Que cal rendiment de comptes. I tant. Però ara mateix hi ha un país en règim d'ocupació. I el que cal és anar amb tot contra el feixisme que campa al carrer i a les institucions. El que va ser primera força a Catalunya el 21-D. La prioritat és denunciar la liquidació de la democràcia al nostre país i fer-ho argumentant dia i nit, als mitjans i a les…

Ara, sostenir la nostra jove República

Ara fa poc més de cent dies el Govern del país ens va deixar amb un pam de nas i va abandonar la República tot just proclamada. Quan derrotem la presó i l'exili tindrem temps de tornar-hi sobre les decisions d'aquells dies. Poques hores més tard, el Govern espanyol, recolzat per l'extrema dreta política, mediàtica i judicial desfermava un veritable cop de força amb un ús il·legal de la Constitució espanyola, via article 155, que suspenia l'autonomia, liquidava el Govern i tancava el Parlament democràticament escollits. La legitimitat republicana de les nostres institucions restava estroncada com no ho havia estat des d'un altre octubre, el de 1934. L'hàbil jugada mariana d'una immediata convocatòria electoral, pensada per blanquejar el cop d'estat, apuntalada amb la voracitat carcellera d'un poder judicial neofranquista mancat de qualsevol contrapès democràtic, va fer que, per sobreviure, els nou nats republicans haguéssim d'anar en massa a cobr…