Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2018

La democràcia és el primer pressupost

Permeteu-me el joc de paraules, potser pensareu amb raó que un pèl forçat, que dóna títol a aquestes breus reflexions. Pressupost és sinònim de pressupòsit i pressupòsit és l'efecte de pressuposar o suposar per endavant. En aquest sentit el pressupost de qualsevol societat que s'ho valgui és la democràcia, cada vegada, per cert, més en qüestió arreu del món. Escoltar les notícies fa feredat. D'Estats Units a Hong Kong. Passant pel Brasil, Turquia o l'Aràbia Saudí. I dins mateix de la vella Europa, a Hongria o al Regne d'Espanya. La democràcia, insistim sense descans, ha de ser el primer pressupost. Abans de parlar del repartiment de la despesa de l'Estat ve el respecte als drets fonamentals. No m'agrada que s'estigui parlant tant dels presos com a condicionant principal de l'actitud dels partits independentistes a Madrid durant les properes setmanes. De fet, fins i tot ells així ho han expressat directament més d'una vegada i de dos. Cal parlar …

Dies a defensar amb orgull

Tants mesos després. Amb un peu al carrer, que és on sempre hem i haurem de ser-hi, abans i després de guanyar la República, m'animo a reprendre aquest blog. Tornaré a dir-hi la meva. No sé si amb tanta constància com abans. Les circumstàncies no són fàcils. Sempre, com a prioritat absoluta, amb la voluntat de denunciar el feixisme constitucional del 78 que ens tenalla (d'ara endavant, aquí, abreujat com a FC78), el corrent polític que cavalca tots els poders de la metròpoli i que ha liquidat la democràcia a Catalunya, desbocat des del cop d'estat del 20 de setembre de 2017. Sí, ja sé que els nostres polítics molt malament. Que cal rendiment de comptes. I tant. Però ara mateix hi ha un país en règim d'ocupació. I el que cal és anar amb tot contra el feixisme que campa al carrer i a les institucions. El que va ser primera força a Catalunya el 21-D. La prioritat és denunciar la liquidació de la democràcia al nostre país i fer-ho argumentant dia i nit, als mitjans i a les…

Ara, sostenir la nostra jove República

Ara fa poc més de cent dies el Govern del país ens va deixar amb un pam de nas i va abandonar la República tot just proclamada. Quan derrotem la presó i l'exili tindrem temps de tornar-hi sobre les decisions d'aquells dies. Poques hores més tard, el Govern espanyol, recolzat per l'extrema dreta política, mediàtica i judicial desfermava un veritable cop de força amb un ús il·legal de la Constitució espanyola, via article 155, que suspenia l'autonomia, liquidava el Govern i tancava el Parlament democràticament escollits. La legitimitat republicana de les nostres institucions restava estroncada com no ho havia estat des d'un altre octubre, el de 1934. L'hàbil jugada mariana d'una immediata convocatòria electoral, pensada per blanquejar el cop d'estat, apuntalada amb la voracitat carcellera d'un poder judicial neofranquista mancat de qualsevol contrapès democràtic, va fer que, per sobreviure, els nou nats republicans haguéssim d'anar en massa a cobr…