Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2018

Camí de l'autarquia

En el seu combat contra la independència de Catalunya, el Regne d'Espanya continua rodolant cap avall i marxa enrere, de manera inexorable. Sèrbia o el Regne Unit. Fa ja un grapat d'anys, vàrem obligar el Règim del 78 a optar entre una solució democràtica o autoritària a la realitat de la configuració a casa nostra d'una majoria política partidària de la independència de Catalunya. I està prou clar què han triat. Trencant totes les costures d'un estat democràtic, Espanya ha decidit posar tots els mitjans, lícits i il·lícits, per preservar la submissió de Catalunya al projecte històric castellà, encara que això comporti situar-se netament fora de la democràcia. Una vegada triat el camí, no hi ha marxa enrere. O, més ben dit, tot el que hi ha per davant és anar més i més marxa enrere. Atès que la majoria política independentista a Catalunya, encara que suaument, com qui diu lliscant, no deixarà de créixer (tal i com demostren totes les enquestes, amb l'ùnica excepció…

Divendres, sortiu i gaudiu

Potser peco d'optimista, però, mentre els mossos espanyolistes fan el brètol sense control al carrer, a falta de poc més de vint-i-quatre hores per a una altra gran diada, veig molts motius per preveure que el 21-D constituirà un èxit notable per a l'independentisme en diversos espais de lluita. Els nervis, per no dir directament l'histèria escenificada en ple debat parlamentari, de personatges com la líder de la ultradreta a Catalunya, denoten la consciència que la gran mobilització popular serà molt potent i que la imatge de l'Estat espanyol a Catalunya i al món continuarà rodolant cap avall, cada vegada, a més velocitat. L'ús de la violència policial, una vegada més, no li serà precisament d'una gran ajuda. Amb el desplegament de desenes de furgonetes a Salou va començar ahir la desfilada d'efectius policials al nostre país, molt d'ells, presents també a Catalunya en aquells mesos posteriors a l'octubre republicà. Sigui quina sigui la intensitat,…

El 155 els acabarà matant

Ens atansem a un altre moment fort del nostre camí cap a la independència. I ja en van uns quants. Les Consultes, les Diades dels darrers set anys, el 9-N, el 20-S, l'1-O, el 3-O, el 27-O, el 21-D de 2017 i el 21-D de 2018: és possible que estiguin a un nivell semblant? Tot sembla indicar que el feixisme constitucional del 78 (FC78) ha decidit que no vol esperar a la sentència de la causa general contra els nostres líders. Una part creixent de l'independentisme també entén que és l'hora d'un nou xoc. Inés Amargadas branda el 155 al Parlament: la cap de llista més votada a Catalunya demana que ens governin des de Madrid. Preciós. Pedro Sánchez fa seu el discurs de l'extrema dreta, greument tocat per l'ensulsiada dels seus a Andalusia, víctimes d'una campanya nefasta i de la narcolèpsia del seu electorat natural: votar tantes vegades tapant-te el nas acaba cansant. L'actitud dels socialistes les darreres hores és una mena de síntesi de la seva posició des…

La bèstia campa lliure

És la bèstia de l'odi a la qual es referia el president Torra en el mític article que l'espanyolisme acostuma a brandar com a demostració justament del contrari del seu sentit original. La que tot ho tergiversa. La de la mentida que permet inventar-se de forma òbvia una escopinada inexistent i citar-la, citar-la i citar-la fins que els mitjans la converteixin en real en l'imaginari de la majoria. És manifestar-te colze a colze amb ella en defensa de la unitat d'Espanya sense pensar ni per un moment en el que suposa per a la democràcia comprar el seu marc repressiu. És emparar la seva violència al carrer i a les institucions. És compartir missatge dia sí dia també als mitjans i als jutjats fins que t'expulsa de les institucions per tou. Sí, la bèstia campa lliure. Té gana i camp per córrer. Ara mateix, el Règim del 78, continuïtat de la dictadura del 39, és el seu hàbitat perfecte. Segons el baròmetre del CIS d'octubre, fins a una cinquena part de l'electora…