La bèstia campa lliure

És la bèstia de l'odi a la qual es referia el president Torra en el mític article que l'espanyolisme acostuma a brandar com a demostració justament del contrari del seu sentit original. La que tot ho tergiversa. La de la mentida que permet inventar-se de forma òbvia una escopinada inexistent i citar-la, citar-la i citar-la fins que els mitjans la converteixin en real en l'imaginari de la majoria. És manifestar-te colze a colze amb ella en defensa de la unitat d'Espanya sense pensar ni per un moment en el que suposa per a la democràcia comprar el seu marc repressiu. És emparar la seva violència al carrer i a les institucions. És compartir missatge dia sí dia també als mitjans i als jutjats fins que t'expulsa de les institucions per tou. Sí, la bèstia campa lliure. Té gana i camp per córrer. Ara mateix, el Règim del 78, continuïtat de la dictadura del 39, és el seu hàbitat perfecte. Segons el baròmetre del CIS d'octubre, fins a una cinquena part de l'electorat espanyol és partidari de la supressió de les comunitats autònomes. La liquidació de l'autogovern en el cas de Catalunya, per la qual per sort no es pregunta específicament, deu anar pel doble d'afectes. El terreny per a l'autoritarisme a Espanya és enorme. Per a una meitat n'és des de sempre el seu terreny natural; per a l'altra, està plenament justificat si del que es tracta és d'atropellar els catalans.

El suport electoral tributat a Andalusia al feixisme descarnat de Vox, cosí germà del feixisme maldestre del PP d'on ha nascut i del feixisme d'amagatotis de Ciudadanos (que ara descobreixen alguns, especialment a Europa), demostra que el totalitarisme d'Estat aplicat contra Catalunya no és el producte només de la iniciativa d'unes elits polítiques, administratives, judicials i econòmiques enfollides contra qui ha qüestionat seriosament per primera vegada els seus privilegis. És un senyal clar que el suport popular a aquest "A por ellos" és d'unes dimensions molt considerables i que una part fonamental de l'esquerra espanyola, per comptes d'oferir-ne un marc diferent de patriotisme modern, porta anys fent la feina bruta per fer-lo créixer. I és així com el conjunt de les forces de la dreta més dreta de la història andalusa des del 1936 han aconseguit una amplíssima majoria al seu Parlament. Ara encara som més conscients que Espanya, en efecte, és del tot reformable: concretament, per fer-la encara molt més radicalment autoritària, demòfoba i anti-catalana.

Aquesta setmana hem vist també com el govern francès d'Emmanuel Macron cedia finalment i anunciava la retirada de la seva mesura d'augment del preu dels carburants que havia servit de guspira a la protesta contundent dels "Armilles grogues". No és pas que els líders de l'"statu quo" al país veí siguin més civilitzats. Ni que tinguin més sensibilitat democràtica. Simplement, saben que la seva popularitat cau a plom i que aplicar-hi simplement mesures repressives no faria sinó fer-la anar encara més avall. Amb la resistència popular al carrer a Catalunya els líders del Feixisme Constitucional del 78 (FC78) tenen exactament la percepció contrària: com més agressius, intransigents i bestials siguin en la repressió contra els catalans, més gran serà la seva recompensa electoral. Tots sabem que això només té una resposta. La que ens demanen a crits des de les presons. Despertem d'una vegada i comencem a donar-la el dia 21. Plantem cara al feixisme. Fem la República catalana. Perquè, com diu aquell, és independència o barbàrie.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas