Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2019

Negar el mandat no és una bona sortida

El combat de l'Octubre de 2017 va acabar definitivament amb el lleu vernís de democràcia que quedava adherit a la vetusta façana del Regne d'Espanya. Tots els poders de l'estat van convenir aleshores que el repte que plantejava l'independentisme a la continuïtat dels privilegis de poder social, econòmic i cultural del feixisme constitucional del 78 (FC78) era tan exigent que calia adoptar-hi tots els mitjans repressius possibles, sense restriccions ni límits de cap mena. L'independentisme no comptava ni de bon tros amb aquest nivell d'agressivitat: estava innocentment segur, sense ser-ne conscient dels precedents eloqüents del FC78 en lluita contra la dissidència social i política, que la resposta de l'estat es mouria dins els paràmetres de l'estat de dret i el respecte a les llibertats fonamentals. Que el PSOE no admetria una altra cosa. I que la Unió Europea tampoc. Després dels Fets d'Octubre sabem que el FC78 està disposat a tot, absolutament to…

De la jugada mestra a la correlació de forces ens és desfavorable

Buscar un nou "momentum". Des de fa massa mesos aquest és el repte. I està clar que caldrà picar molta pedra, perquè una part majoritària de l'independentisme està per deixar-ho córrer una bona temporada. Ho estan els partits i la major part de les entitats, centrats en la farsa judicial que començarà d'aquí uns dies. I també una part important de la gent sense adscripció militant, força transversal, que ha substituït el seguiment del dia a dia a l'espera de la jugada mestra per l'auto-consol analític: l'actual correlació de forces ens és desfavorable. Caldrà esperar no se sap quant. Sense aclarir quan deixarà de ser-ho contra un estat que l'importa un rave quina és l'opinió majoritària a Catalunya i que està disposat a aplicar els mecanismes de dominació que calguin. Siguin quins siguin i amb la violència que calgui. Tothom sap, doncs, que la correlació de forces sempre ens serà desfavorable, així que abandonar l'objectiu és només qüestió de …

Les dues vies per consolidar l'ocupació

El 20 de setembre de 2017 el Regne d'Espanya va creuar el Rubicó en el procés de liquidació de la democràcia a Catalunya, que havia iniciat anys abans amb la sentència dictada pel Tribunal Constitucional borbònic contra l'Estatutet. D'aleshores ençà, passar-se per l'engonal la voluntat dels catalans, triturar tots els principis bàsics d'un estat democràtic i de dret quan es tracta de parlar dels independentistes, s'ha convertit en norma d'actuació permanent. Naturalment, l'Estat es va negar a acceptar els resultat electoral del 27-S de 2015, que mandatava a una majoria dels representants de la nostra sobirania popular la declaració d'independència en un termini de divuit mesos, i va forçar les eleccions il·legals i il·legítimes del 21-D de 2017, mitjançant les quals va comprovar que mai disposaria d'una majoria parlamentària a Catalunya des de la qual poder desmuntar amb una mínim de legitimitat ni tan solts l'entramat autonòmic. Són molts e…

Toca picar pedra

El lent retorn a l'autonomisme es va consumant. Sense estratègia acordada explícita entre partits i entitats, s'imposa a poc a poc la desmobilització del carrer que convé tant a l'Espanya borbònica com a la part principal de la classe dirigent independentista. La repressió fa efecte. El darrer 21-D en va ser un testimoni evident. L'estat demofòbic espanyol, amb tot el seu aparell mediàtic treballant a ple rendiment, ha aconseguit fer forat en una bona part de l'independentisme, que ja prefereix quedar-se a casa per tal d'evitar una violència que en realitat no ha existit mai. El Règim, amb el poder judicial heretat directament del franquisme com a punta de llança, ha colpejat amb extraordinària duresa la direcció política i associativa del moviment. I tanmateix ens mantenim dempeus, encara que noquejats, gràcies a la voluntat fèrria de la gent. I és que, al darrera nostre, Espanya només ens ofereix un penya-segat, així que, encara que no tenim ni idea de quin é…

Una manera ben estranya d'arribar al 50%

Som únics. Fem de tot per posar-nos-ho difícil. Un diari de referència habitualment arrenglerat contra el procés d'independència de Catalunya, l'alemany "Frankfurter Allgemaine Zeitung", insisteix en el seu darrer article sobre nosaltres que mai no hem superat el 50% dels vots. Sense necessitat de mitificar-ne la conveniència, és evident que aquesta fita reforçaria la posició de l'independentisme, especialment a nivell internacional, sigui quina sigui la via per la qual es pretengui optar, amb un major o menor ús de la sobirania (allò que habitualment, seguint la terminologia que ens imposen, anomenem com babaus unilateralitat). Quan, després del cop d'estat del Feixisme Constitucional del 78 (FC78) via 155, un servidor va escriure, un per un, tots els eurodiputats no espanyols, per exposar-los la liquidació de la democràcia a Catalunya, una de les respostes d'una representant valona es mogué en els mateixos termes: mai heu demostrat ser majoria. Nosaltre…