Les dues vies per consolidar l'ocupació

El 20 de setembre de 2017 el Regne d'Espanya va creuar el Rubicó en el procés de liquidació de la democràcia a Catalunya, que havia iniciat anys abans amb la sentència dictada pel Tribunal Constitucional borbònic contra l'Estatutet. D'aleshores ençà, passar-se per l'engonal la voluntat dels catalans, triturar tots els principis bàsics d'un estat democràtic i de dret quan es tracta de parlar dels independentistes, s'ha convertit en norma d'actuació permanent. Naturalment, l'Estat es va negar a acceptar els resultat electoral del 27-S de 2015, que mandatava a una majoria dels representants de la nostra sobirania popular la declaració d'independència en un termini de divuit mesos, i va forçar les eleccions il·legals i il·legítimes del 21-D de 2017, mitjançant les quals va comprovar que mai disposaria d'una majoria parlamentària a Catalunya des de la qual poder desmuntar amb una mínim de legitimitat ni tan solts l'entramat autonòmic. Són molts els catalans que es resisteixen a acceptar-ho, perquè és incòmode i exigeix resposta i sacrifici, però a Catalunya ja no regeix un règim democràtic basat en la sobirania popular. Caput. Finito.

Incapaç d'imposar-se democràticament, el Feixisme Constitucional del 78 (FC78) es limita a treure aigua de la barca, a fi d'evitar, pel civil i pel criminal, que a les properes eleccions l'independentisme superi per primera vegada el 50% dels vots. És un objectiu al qual aboca mitjans policials, judicials i mediàtics incomptables. I per a aconseguir-ho només hi ha dues vies. Una primera, la pròpia del "Trifachito" Ciutadans-Populars-Vox, aspira a aplicar un nou 155 sense cap base legal, de caràcter indefinit (en paraules de Pedro J. Ramírez, almenys durant dues legislatures), a fi d'evitar un Govern connectat amb la base popular del país, de majoria independentista. Sembla ser que el pla consistiria a nomenar un govern titella directament des de Madrid i, ras i curt, liquidar el Parlament. Com funcionaria l'invent, com s'aprovarien pressupostos o com es renovaria la legislació a Catalunya seria molt interessant de veure. Els treballadors públics jugaríem aquí un paper de primer ordre com a primer dic de contenció d'aquest règim d'ocupació.

L'altra via per consolidar el règim colonial a Catalunya passaria pel model basc i segurament seria la més propera a les intencions del PSOE. Aquí es tractaria d'obrir una escletxa en el bloc independentista a base d'il·legalitzar-ne una part (bàsicament, la CUP, Arran i els CDR, potser també l'Assemblea), mentre s'obren taules de diàleg amb Esquerra i l'espai de Junts per Catalunya/Crida Nacional. Pal i pastanaga amb l'objectiu que, a les properes eleccions, l'independentisme, erosionat per la divisió interna i l'absència d'una part dels seus espais de referència a les urnes, restés no només clarament per sota del famós 50% dels vots, sinó fins i tot amb impossibilitat d'una majoria en escons. Les detencions de dimecres de dos alcaldes de la CUP (un dels quals ni tan sols era present en el moment de l'acció de protesta que suposadament es persegueix) i de diversos activistes dels CDR gironins, semblen amagar al darrera aquesta intenció criminalitzadora, que doni base a la il·legalització de les organitzacions de les que en formen part. Nou 155 o il·legalitzacions, en els propers mesos veurem què ens espera mentre no diguem prou.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Glossari polític: llirisme (#glossari)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)