Una manera ben estranya d'arribar al 50%

Som únics. Fem de tot per posar-nos-ho difícil. Un diari de referència habitualment arrenglerat contra el procés d'independència de Catalunya, l'alemany "Frankfurter Allgemaine Zeitung", insisteix en el seu darrer article sobre nosaltres que mai no hem superat el 50% dels vots. Sense necessitat de mitificar-ne la conveniència, és evident que aquesta fita reforçaria la posició de l'independentisme, especialment a nivell internacional, sigui quina sigui la via per la qual es pretengui optar, amb un major o menor ús de la sobirania (allò que habitualment, seguint la terminologia que ens imposen, anomenem com babaus unilateralitat). Quan, després del cop d'estat del Feixisme Constitucional del 78 (FC78) via 155, un servidor va escriure, un per un, tots els eurodiputats no espanyols, per exposar-los la liquidació de la democràcia a Catalunya, una de les respostes d'una representant valona es mogué en els mateixos termes: mai heu demostrat ser majoria. Nosaltres sabem que ho som. Les darreres enquestes de l'Institut de Ciències Polítics i Socials de la UAB i del diari "Ara", davant la pregunta correctament formulada en relació al vot en un referèndum fet demà sobre la independència apunten a una victòria que es mouria ara mateix entre el 57 i el 60% dels vots favorables al sí. Totes dues, amb percentatges creixents respecte a les enquestes fetes l'any passat. També sabem que el 21-D una part d'independentistes van votar opcions que demanaven no ser alineades ni a favor ni en contra.

Tot això és cert, però també ho és que ens reforçaria molt una representació gràfica en forma de 50% en la suma dels partits arrenglerats a favor de la independència en unes eleccions convencionals. Serviria per tancar boques fora i per empènyer els de dins a fer alguna cosa; si més no a fer-los passar una mica més de vergonya. Les europees del 26 de maig constituiran la propera oportunitat per aconseguir-ho. Curiosament, però, la qüestió sembla complicada, arran bàsicament de la nostra mateixa incompareixença. Les enquestes apunten a una clara majoria d'Esquerra Republicana dins el bloc independentista partidari de desar al calaix, de moment, l'exercici de la sobirania, a l'espera de temps més oportuns (?). El desgavell de l'espai de centre dreta independentista és prou considerable: PDeCAT, Junts per Catalunya i Crida Nacional constitueixen un conglomerat ara mateix indesxifrable, però bàsicament alineat en la mateixa estratègia de fons que els republicans. Els partidaris d'aplicar el mandat de l'1-O siguin quins siguin els costos repressius de mantenir el repte cara a cara amb el FC78, en canvi, fortament implicats en la preparació de candidatures municipals, sembla que no concorreran a les eleccions europees de maig. La CUP així ho va decidir formalment i Primàries Catalunya no sembla a hores d'ara tenir la capacitat operativa necessària per presentar candidatura.

Així, doncs, correm el perill que una part, encara que petita de l'independentisme, se senti òrfena davant les urnes. La consolidació de quatre opcions, ben alineades a dreta i esquerra i en les dues línies estratègiques essencials, permetria passar el rasclet per totes les sensibilitats de l'independentisme, entre els conformats i entre els descontents: votar l'opció de centre-esquerra partidària de l'eixamplament que ha renunciat de moment a la sobirania davant dels costos evidents d'exercir-la, la de centre-dreta que es mou en paràmetres semblants sota el lideratge del president legítim, l'anticapitalista a favor de la ruptura i la partidària d'aplicar el mandat d'Octubre i de noves formes de fer política des de posicions ideològiques més eclèctiques. Segons sembla, repeteixo, les dues darreres, potser minoritàries però en tot cas necessàries per a assolir el 50%, seran absents el proper 26 de maig. No hi ha dubte que una reculada del percentatge de vot a les opcions independentistes serà aprofitada pel FC78 per decretar la mort del procés, així que quedar-se a casa no sembla una opció gaire raonable. Hi ha qui hi veu una escletxa per a una formació com Pirates de Catalunya, formalment no independentista, però partidària de la independència perquè reconeix com a vàlid i vinculant el resultat de l'1-O. Seria gros que el 50% se salvés gràcies al vot a una opció no independentista per ser l'única papereta que aquell dia serveixi de debò per reivindicar el mandat rebut dels catalans l'1-O de 2017.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Glossari polític: llirisme (#glossari)

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)