Per a bons patricis (PBP): Música

Música

Immersió (IX!)

Lipdup per la independència

Vés què hi farem (Santapau & Mahoni), un himne

En un poble oprimit a Ca'l Negre de Berga

Jo vull ser rei (Els Pets)

Crema catalana (Mesclat)

Torna, Serrallonga! (Mesclat)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Missatges (Atom)

Dedicat al nostre establishment

"Tots quants habitam en aquest Principat de Cathalunya havem de fer moltes gràcies al Senyor, que havent-nos volgut criar y donar ser de hómens [...] nos haja posat en aquesta terra de Cathalunya; en la qual ni patim lo fret que passan los qui habitan en las parts semptentrionals, que·ls és necessari estar sempre tancats en estuffas o cessar del treball, ni passam lo calor que passan los que habitan bayx la tòrrida zona o cerca d'ella, los quals van sempre nus o aportan roba sols per cobrir sas carns [...]. Passam en aquest Principat una templança grandíssima, ab la mudança y varietat de tres mesos de ivern, y tres de primavera, y tres de estiu, y tres de autumno, sens excés notable de calor ni fret. La qual varietat és causa que lo any no·ns sia enfadós y la vida no·ns sia pesada".

Pere Gil i Estalella, Llibre primer de la història catalana en lo qual se tracta d'història o descripció natural (1600)

"Poc valria fer leys e constitucions, si no eren per nos e nostres officials observadas; per ço, confirmants los Usatges de Barcelona e las Constitucions del Principat de Cathalunya, capítols e actes de Cort, privilegis comuns e particulars, e altras libertats del dit Principat, volem e manam que aquells e aquellas sien observats [...], volent e declarant que qualsevol letras, provisions, manaments, comissió o comissions [...] contra los dits Usatges, Constitucions, capítols e actes de Cort, e encara contra privilegis e libertats [...] ésser ipso facto nulles".

Constitució de l'Observança (Cort general de Ferran II de 1481)

"En vista de la comunicación pasada a este Ministerio por el censor interino de teatros del reino con fecha 4 del corriente, en la que se hace notar el gran número de producciones dramáticas que se presentan a la censura escritas en los diferentes dialectos, y considerando que esta novedad ha de influir forzosamente a fomentar el espíritu autóctono de las mismas, destruyendo el medio más eficaz para que se generalice el uso de la lengua nacional, la reina (que Dios guarde) ha tenido a bien disponer que en adelante no se admitirán a la censura obras dramáticas que estén exclusivamente escritas en cualquiera de los dialectos de las provincias de España".

Reial Ordre d'Isabel II, de 15 de gener de 1867

"A cada nación parece señaló la naturaleça su idioma particular; tiene en esto mucho que vençer el arte y se necesita de algún tiempo para lograrlo, y más quando el genio de la nación como el de los catalanes es tenaz, altivo y amante de las cosas de su país, y por esto pareçe conveniente dar sobre esto instrucciones y providencias muy templadas y disimuladas, de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado".

José Rodrigo Villalpando, instruccions secretes del Consejo de Castilla als corregidors de Catalunya (1716)

"Les públiques ofenses y injustícies que en tants anys ha tolerat Catalunya del ministeri castellà han esdevingut notòries. Què esperem? Voldrà Catalunya tornar a subjectar-se als greuges y ultratges que per tants anys ha patit? [...] Qui, doncs, voldrà persuadir-se a voler consentir que en un sol dia s'entronitzi sobre els catalans la vanitat y la violència castellana, per fer-los servir amb la mateixa ignomínia amb què feien servir els indis, després que els subjectaren y reduïren a llur domini? Fineixi la nació amb glòria, perquè val més una fi gloriosa que tolerar extorsions y violències que no practicaren els moros".

Josep Ferrer i Citges, discurs a la Junta General de Braços (5 de juliol de 1713)

"Aspirar a la reivindicación total de la personalidad de Cataluña, en la integridad que ésta tenía cuatro siglos atrás, o sea antes de la hegemonía castellana, es querer retrotar las cosas al ser y estado que tenía cuando la unión de Castilla y Aragón por el matrimonio de los Reyes Católicos, lo cual equivale a soñar con la independencia; reclamar en tal supuesto la autonomía integral, es pretender la soberanía absoluta; proyectar la unión federativa de Cataluña con las demás regiones españolas, implica libertad y derecho de pactar o no tal federación".

Publicació "El Ejército Español" (20 d'abril de 1907)

"Descentralització, self-government, federalisme, Estat compost, autonomisme, particularisme pugen amb l'astre nou, però no el són. Una Catalunya lliure podria ésser uniformista, centralitzadora, democràtica, absolutista, catòlica, lliurepensadora, unitària, federal, individualista, estatista, autonomista, imperialista, sense deixar d'ésser catalana. Són problemes interiors que es resolen en la consciència i en la voluntat del poble, com llurs equivalents es resolen en l'ànima de l'home [...]. No és qüestió de bon govern ni d'administració; no és qüestió de llibertat ni d'igualtat; no és qüestió de progrés ni de tradició; és qüestió de pàtria [...]. A cada nació un estat: aquesta és la fórmula sintètica del nacionalisme polític, aquest és el fet jurídic que ha de correspondre al fet social de la nacionalitat".

Enric Prat de la Riba, La nacionalitat catalana (1906)

"En odi a la nació catalana es feren aquests darrers allotjaments [...], que si aquesta província hagués comés la més gran infracció contra vostra magestat, no es podria intentar càstig més sever [...]. Veient que exhausta la província hi perseveraven amb un rigor més gran, conegueren que no podien pretendre'n sinó la ruïna. Ben clarament ho manifestaren els soldats mateixos: anomenaren Catalunya, Castella nova; uns altres deien que aviat la conqueririen i la senyorejarien tota; en veure casa rica deien: aviat serà meva, i confirmaren tots que els catalans serien esclaus seus".

Gaspar Sala i Berart, Proclamación católica a la majestad piadosa de Felipe el Grande (1640)

"Crec en Catalunya, poderosa un temps per mar i per terra, i admiro la història de ses gestes grans; patí sota el despotisme de Felip V; fou nostre poble pres i engrillonat; devallà al abim, renaixent de sobte amb ses Jocs Florals; progressà amb anhel y seu a la dreta de la civilitzacíó; d'allí ve judicant als vils i als bons. Crec en el catalanisme, la nostra santa idea, perfecta, lògica i humana, en la unió dels bons catalans, la expulsió dels renegats, la resurrecció de la causa, la vida per ella perdurable. Amen".

Pamflet catalanista (1925)

"Artículo 1º. Serán juzgados por los Tribunales militares, a partir de la fecha de este Decrecto, los delitos contra la seguridad y unidad de la Patria y cuanto tienda a disgregarla, restarle fortaleza y rebajar su concepto, ya sea por medio de la palabra o por escrito, ya por la imprenta o cualquier medio mecánico o gráfico de publicidad y difusión, o por cualquiera clase de actos o manifestaciones".

Real Decreto dictando medidas y sanciones contra el separatismo (Presidencia del Directorio Militar, 18 de setembre de 1923)

Continguts del bloc

Música

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada